...però res complicat... o una mica??
He enganxat als meus companys acabant esmorzant així que m'he preparat el meu i he anat a gaudir-lo al jardí, amb el solet... mmm!! El matí ha anat passant entre música, djembes i guitarra, lectura, creació de cistelles de vímet, riures i xerrades. A mig matí, l'Ange i jo hem decidit començar a continuar el catàleg de la biblioteca del pis de baix, aquell que algú, ja fa temps, va començar. Amb aquesta bona intenció en camí de ser començada ha aparegut en Cillian (es pronuncia Kilian) un irlandès arribat ahir des de Cairns i que s'està a casa del veïns en modalitat couchsurfer (www.couchsurfing.org). En Cillian en una setmana se'n va cap a New Zealand en un vaixell de vela de 10 metres. I no, no és exactament la temporada perfecta per fer la travessa d'Australia (Cairns) cap a New Zealand, però així és com s'assegura una bona aventura sense opció a avorrir-se, com diu ell. El Cillian ha trobat aquesta aventura simplement amb la casualitat d'ésser al lloc correcte en el moment correcte i, avui, en arribar ell a nosaltres ell mateix s'ha convertit en una casualitat ja que l'Ange porta un parell de setmanes buscant la mateixa ruta i a mi tot el que estigui relacionat amb vaixells de vela i la opció de navegar en ells m'interessa. Un cop ens hem presentat ja no l'hem deixat escapar fins que ens ha dit tot el que sabia sobre aventures en vaixell, consells i com manegar-s'ho per fer autostop a la mar.
A partir d'aquí Cillian ha anat descobrint que és això del Turnstyle (que és el nom que rep l'espai social que hi ha al pis de baix de la casa on visc ara a Brisbane amb en Pauley, Michael, Ko, Aleisha / Teabag, Emma i per uns dies Ange). Aquí en Cillian ha conegut també alguns dels seus membres i tot el que es mou al voltant així que ha decidit tornar després de dinar per gaudir amb nosaltres la 'Critical Mass', la bicicletada que Turnstyle organitza cada últim divendres de mes a Brisbane, com avui, amb el punt de trobada al King George Square (George St amb Elisabeth St) a les 17:15h per començar la bicicletada a les 17:30h. És tracta de celebrar l'ús de la bicicleta fent el màxim de soroll possible tot cantant i fent sonant el timbre. Hem sigut 13 bicicletes, un patinador (amb el radiocasset) i un kick scotter (en Cillian) disfressats d'animals rodant per la ciutat durant una hora i mitja amb final a Food Not Bombs on nosaltres i tothom que vulgui es pot carregar d'energia tot gaudint el meravellós menjar preparat a base de tot allò que han tret el dia anterior fent 'dumpster diving' (recollida de menjar dels contenidors de les grans superfícies) i d'altres aportacions de petits comerços. Tot aquest menjar el preparen entre uns quants amics, cada cop més, a una casa propera on el reparteixen i és aquí on hem acabat un cop paït el menjar. Allà hem fet la neteja de tot el que s'ha estat utilitzant i s'ha repartit el menjar sobrant per acabar fent una reunió on s'ha discutit sobre la possibilitat de fer un altre dia de Food Not Bombs a la setmana. Els voluntaris estàven d'acord en que són prou gent involucrada com per fer dos grups i el més destacat, que hi ha prou menjar, massa menjar per una sola servida de Food Not Boms a la setmana així que per aprofitar-la volen compartir-la una mica més del que ho fan fins ara i organitzar dos Food Not Bombs a la setmana a Brisbane. Quan la reunió ja estava més calmada, Aleisha o Teabag, m'ha començat a mostrar personalment què és exactament l'acroyoga i és increïble!! I just en aquest moment, quan jo estava relaxada al revés, ha aparegut la Tabitha!! Una amiga d'aquí de Brisbane que vaig conèixer a Malaysia i que després de una setmana primer i ara aquestes dues últimes setmanes aquí encara no havia vist.
Al cap d'una estona, tota la feina de Food Not Bombs del dia estava feta i ha arribat el moment de tancar portes de la casa, així que uns quants em ens traslladat a Turnstyle. Ange, amb la bmx, portava costa avall la Tabitha i costa amunt aquesta última corria fins que així hem arribat a Turnstyle, on ha anat acabant el dia envoltat de gent molt maca tot compartint l'últim te, la última kombutxa del dia, música, patates fregides (dels contenidors) i més xerrera. Ara toca dormir! Bona nit!!
Però ara les coses han canviat, han seguit el seu camí. Vam fer recerca, amb missió inclosa, del Love bus, sense obtenir prou pistes de la seva localització fins que va ser massa tard. Què s'entén per massa tard? Doncs haver fet el camí d'uns 2000 kms fins vora on és la furgoneta sense trobar-la, quedar-nos literalment sense un duro i acabar amb la relació que tant sobtadament havia començat amb en Mamoo. Sí, aquí hi ha històries per explicar, ho sé, potser les llegireu, potser les sentireu o potser les haureu d'imaginar, tot depèn de mi i de tu!
De moment, eso! Austràlia! El dia d'avui ha estat genial! I el cap de setmana passat va estar al mateix nivell. Vaig en ordre... El passat dijous vaig començar a Cameraquip. Vaig començar les pràctiques de càmera amb en Matthew, el noi que té la empresa que lloga material de càmera de cine a Brisbane i que molt amablement s'ho curra i m'ensenya tot allò que encara no sé, que de moment és bastant! Doncs bé, el dijous va ser bàsicament encarregar-me de netejar caixes traient restes d'etiquetes. Però jo ben feliç, era lliure d'obrir les caixes així que no en vaig deixar ni una per obrir! Mmmm!! Càmeres, objectius, magazines... tot un món per descobrir i aprendre! i en anglès! I allà em vaig quedar, vist però sense la informació que tant anhelo.
Així va arribar el dissabte a la nit, perquè el divendres en Matthew estava massa ocupat per tenir-me per allà en mig, i amb la Kat i en Denzol vam anar a la festa dels amics de la Kat, que viuen a tres cases d'uns altres amics meus (curiositat). La festa, em va encantar. Jo la descriuria tranquil·la però animada, de les que m'agraden. (Com em deia avui en Michael, potser ens estem fent grans!). La música variada, amb possibilitat de parlar i amb gent ballant a estones. La casa currada, típica australiana, a tocar del riu, amb el foc a la part del davant i a dins, al livingroom, menjar, mmm!! menjar que a mida que anava apareixent gent anava augmentant. Primer torradetes amb formatges, olivetes, algunes chips, de sobte mmm!! un curry deliciós cuinat amb coconut milk (te hubiera encantado mami!!), i pastissos, de xocolatadaaaa, de pera, brownies, hapcookies.s... i, of course (està clar), entre tot això gent estupenda. Gent amb molt bona energia! Goso a anomenar-ne alguns... Philip, Leslie, James, Hanaleki (uix, no recordo el seu nom exactament era alguna cosa així), Sara, Nati, Aleisha, un parell de John, Yuri, Ferridum i altres més que no sóc capaç de recordar. Vaig tornar a casa ben feliç, i no per les cookies!
I amb això i una mica més ha arribat el dimarts, el següent dia que m'han volgut a Cameraquip. I avui, fantàstic. En Matthew, a primera hora m'ha preguntat, 'what do you want to learn?' (que vols aprendre?) i la meva resposta immediata ha estat, 'everything!' (tot) amb el que he obtingut un 'I can't teach you evetything today!' (no et puc ensenyar tot avui), així que he proposat començar per el nom de les coses, aquests tecnicismes que em fan suar al ser en anglès!! Així que a partir d'una paraula desenvolupàvem un tema i jo m'obria a un nou món descobrint com funciona el shutter a una càmera de cinema, el món de les gates i els diferents aspectes que podem obtenir amb els ground glasses, cosetes sobre els trípodes... mmm!! Que feliç que he arribat a casa!
Així que ja veieu, ara em ve de gust quedar-me per aquí una temporadeta, a Brisbane, compartint la vida, la casa, els sopars, la neteja, els riures, els parlar... vamos, un tot amb els amics, l'Aleisha, en Michael, en Pauley, l'Enma i la resta que van i venen per la casa, en TurnStyle. Estaria bé que us expliques que es cou en aquesta casa que és molt interessant... aviam si pot ser... i de moment, dir-vos que la temporadeta aquí s'acabarà amb la temporada a Australiana, com a mínim per aquest cop, el 8 de setembre com a màxim, que és quan la meva vida s'acaba. D'aquí a troba-me amb la meva mare. Yujuuu!!
Petons for everybody!
Fred, brr!!
El fum que trec sense fumar.
Les mans fredes.
El moc que raja.
Un abric.
El fred quan apaguem l'estufa perquè fa massa calor.
Algú que arriba o se'n va amb barret i altres incisos de que fora fa fred!
L'aigua freda de l'aixeta.
Els mitjons als peus.
La manta que tinc a la cadira.
Tancar les portes.
L'estufa.
La dutxa d'aigua calenta.
Vestir tècnica ceba i obrir tres cremalleres en entrar a interior.
Austràlia, tiu!!
La olor australiana en travessar la porta de l'aeroport.
El cel australià.
Els australians.
L'accent australià.
El fred.
L'arquitectura de les cases.
Els bitllets com de plàstic amb finestres.
La moneda de cinquanta cèntims i la de dos dòlars.
L'aigua calenta!
La netedat dels lavabos.
Conduir per l'esquerra.
Les normes.
Els semàfors sorollosos.
Els vianant vermell que fa panpallugues.
Melbourne, uau!
Els amics.
Els tranvies.
Les bicicletes.
La multitud de galeries.
Els rat-penats gegants volant a la nit.
Les cases.
Els arbres al carrer.
Time Square.
Melbourne Bicycle Share que vindria a ser el bicing de Melbourne.
Melbourne... welcome back!
Són moltes les emocions que he, que estic patint en les últimes... 26 hores!! De Kuala Lumpur a Melbourne. Dels 28 graus als 8 graus. D'uns amics a uns altres que sense saber-ho estan connectats.
'El món és un mocador i nosaltres som els mocs!!'
Intento transmetre totes aquestes grans emocions en ordre, perquè us les feu vostres una miqueta també.
Vol, mmm!! - M'encanta volar! Kuala Lumpur, Malaysia – Melbourne, Austràlia! Nit volant. Curta nit. Dia de transició. Llarg dia, encantador dia. Nit, dormint-la a intervals, no llibres, no musica, no ordinador. Menjar una mica, omplir el full d'immigració, xerrar, dormir. Dormir vora la finestra. La finestra amb la persiana tancada, consell de les hostesses, anem en busca del dia. No em puc estar cada cop que obro els ulls d'obrir també la finestra. Veig la nit, les estrelles. Torno a tancar la persiana. Tanco els ulls. Obro les persianes, les meves i la de l'avió, i veig la nit amb les estrelles. Tanco les persianes. Obro els ulls, uau! Un Sol radiant, realment radiant! No el puc mirar i la son en venç. Torno a obrir persianes. Uau! El Sol és més amunt i ara hi puc veure clar. El Sol és aquí o nosaltres som al Sol? Estem a la mateixa alçada. Mmmm!! Veig terra, allà abaix! És com una maqueta en tres dimensions. Només una terra salvatge, una terra sense explorar, una terra marró amb el seu relleu i les seves línies. Moment per treure la càmera i per moure's de seient, que m'ha tornat a tocar l'ala! En Mamoo segueix dormint.
Fred, brr!! - Toquem el vidre del finger, just en baixar de l'avió. És fred!
Immigració, grr! - Xop! Ens posen el segell a en Mamoo i a mi junts. Passem a l'altra banda de la caseta i comença una sessió de preguntes i respostes. Ho tenim clar, ho hem parlat. Només veritats, només dir el que ens interessa que sàpiguen. Ens revisen la motxilla, ens busquen restes de narcòtics i alguna de les meves targetes dona positiu, però cap problema. Tot rutlla. Sortim de l'aeroport i respirem. Uau! És realment aire Australià, el puc reconèixer. Ja he estat aquí.
Ho he dit en algun altre moment, amb una de les coses que em quedo d'aquesta la meva aventurilla és la gent que he anat coneixent. I sí, dic la gent. Alguns s'han fet els meus amics, altres simplement han passat pel meu camí mostrant-me allò que he pogut veure. És realment estranya la sensació que aquestes amistats han deixat en mi. Amics amb els que hem compartit moments, situacions i en la majoria fins i tot amics. Amics que ara ja no estan amb mi. Amics que em passen pel cap de tant en tant. Amics que a vegades em costa recordar el seu nom. Amics que quan vaig conèixer sabia, sabíem que un dia ens separaríem i aquí estem, separats. Ara ens queda el recurs de l'Internet, però no és el mateix. A quants d'aquests tornaré a veure algun dia? M'agradaria ara estar compartint moments amb ells, m'agradaria tenir-los a una trucada de telèfon i una trobada al bar de la plaça. Però no. Aquí estic, amb els amics d'ara, amics que vaig conèixer mesos enrere (és la sort de fer voltes per la mateixa zona) però amb cap amistat profunda. Es necessita un mínim de temps per conèixer a algú, temps que els backpackers no tenim. Bé, supos que hi ha diferents nivells d'amistat i bé, no estic mai sola, sempre tinc amics.
Un dia us truco i quedem a la Virreina per fer un teecito, ok? Us enyoro! Muuuuuak!
He observat darrerament que les parelles no són perfectes, una part és un desastre en l'ordre, però l'altre ho és una mica també, una part d'una altra parella s'emborratxa bastant amb ell que fuma però sempre podent cuidar de la estimada borratxa. Les parelles no són perfectes però es compenetren. On un falta, hi ha l'altre... però mantenint un equilibri, sent raonables o no, això és el món de les parelles.
Es obvi, que aquell hom que nosaltres volem per nosaltres, no existeix. Aquella persona somiada, potser fins i tot tastada, que nosaltres tenim 'Porque todo el mundo tiene dentro suyo su chica o su chico' no és com nosaltres imaginem, perquè tothom som persones i hem de prendre les nostres decisions que no son sempre les mateixes, així que l'home perfecte no existeix. Així és doncs que podem optar a buscar una bona aproximació, més ben dit, un clon, de la nostra perfecta parella. Ara és...
com saber quin és el clon per nosaltres?
Se sap
The nature is so interesting! The shapes, the colors, the smells, the texture... the trees are incredible and huge! the plants are amazing! What a ingenious shapes nature is creating to grow, to protect, to procreate!! Mmm, can you imagine? Alright, now it's the moment to show pictures... but ejem! I'm sorry!! I don't have any. I wanted enjoy the moment and not be worried about the camera. Well, then you can imagine, sure!... amazing path into the jungle!
Inside this amazing path, the nature has offered to Mamoo and me a demonstration of a giant beetle flying around us, I started to follow it and behind a few leaves i could see.. uuuaaauu!! Mother falls!! Amazing water falling from the mountain, making strong noise, weird wind and beautiful view!Two or I would like to say two and half waterfalls were in front of us with a small lake, big rocks and some local tourist inside the lake too :( Mary, that she knows the place, told us that from the top of the waterfall, which one we couldn't see, is possible see another three more waterfalls! For another day.
After checking the waterfall quickly Tabitha and me said 'we have to go in!'... don't be worry, it looks scarier than what it is... or not! Mmm... The water is not really cold, it's fresh. I can just walk in the lake, small climb and I'm close to the strong water! I can feel it really close to us!! Feeling the power for a few minutes... imagine... we were inside a big hole on a big rock which it looked like it was made from the water falling, with a lot of water on the bottom moving around in all directions with strong power, listening to the strong sound and listening and feeling the wind. Mmmm!! From there I jumped into the bottom of the waterfall, just at the end and uop! Estel·la disappeared into the waterfall for a while... funny and really pressure!! Ok, time to go out... one minute Tabitha was in front of me... until her curiosity made her disappear over the edge!! absorbed into the waterfall!! I couldn't do nothing more than wait for which I felt like a long seconds for Tabitha return to the surface of the small lake... she was a bit impacted but perfectly ok..and me I had temptations to try follow her but at the end I jumped more safely.
Well, the way back into this sweet huge jungle was under the rain but no problem because after this active day we had a relaxed and friendly dinner/meeting at Mary's home with Mary's roast chicken and tomato salad and Mamoo-Estel·la noodles. Nyamii!!
It feels good do something! Be active and share nice moments with a good friends!! Thanks to all of you guys!!
The ice cream in Malaysia has a simple technique. Pull down the wrapper, without taking it off and eat the ice cream from the stick, so it will drip into the wrapper around the bottom of the stick. Like this your hands will be clean and you can always eat whatever you've been dropped before! Enjoy ice creams, enjoy the life!!
See you soon!! I miss youuuu!!!
No se ni per on començar. Potser puc dir que sóc una mica desastre... tan se val si sóc a casa o a uns quants milers de quilòmetres, supos que segueixo essent jo. I qui és jo? Gran pregunta. Cal que em posi filosòfica?? Goyo, perdona'm però ara em fa una mica de mandra ser filosòfica... Tot va genial, no us preocupeu. Simplement són aquelles coses que em proposo fer i o les faig al darrer moment o les acabo no fent... i tinc uns quants exemples... això no pot ser així, no hauria de seguir així!! Diríem allò de 'es que no tinc temps' però no sé si m'ho acceptaríeu, i no és veritat, of course! Sóc mandrosa, a vegades més del que voldria... ja està fet, he tingut el pensament de vinga, des d'ara canvio, si em proposo fer quelcom, intentar no deixar-ho per l'últim dia... ser constant amb alguna cosa. Amb això que sóc de viatge no faig res massa en concret. Tinc cosetes a fer, però les deixo a dins, serà que s'estan coent?
Tonight in the Bamboo Palace we are ten, like the first night that i discovered this magick paradise. I've been here with 18 people in two times, now and a month ago. Both moments are so nice and so different... meet other time the family and I realize that always is growing up and everyday we can meet little bit more each other!
Tonight we ate the delicious food that Antares and Mery cooked it, mmm!! Delicious vegetables and pork!! Nyamii!! Terima kasih!! Thank you!
Always happy to going back for enjoy with Antares, Mery, Anor, Ahau and the rest of the family!! This times Love Bus...
Thanks family!! Place to going back... and take a swim in the river, that of course here is a river too!!
:)
Estel·la
Aquest xicot que ara canta des del cor amb una veu encantadora, sense ser aquesta la seva especialització, puc afirmar que és tot un artista. El seu cos és l'eina que utilitza per mostrar el que sent, for kill the beat com ell diu, que ve a ser, matar el ritme i ens mostra els seu estil tan especial en ballar breakdance i popping. Tot un plaer veure'l en moviment. Però aquí no s'acaba la seva ànima d'artista, amb el llapis també fa un bon paper, draw portraits, vamos que dibuixa retrats i molt aconseguits.
Des de fa uns dies que em decidit que continuem junts la meva aventurilla, així que ara formem un equip. La següent etapa d'aquesta la nostra aventurilla és organitzar el que necessitem i començar a somriure amb el polze cap a munt... sisi, comencem una ruta de hitchhiking (autostop) des de Malaysia passant per Thailand, Cambodia, Laos i Xina per arribar a Hong Kong i... txan, txan!! visitar la Mireiaaaa!!! Nena, que arribeeeeem!!
i després la idea és d'allà saltar cap a Australia, on encara està per veure on aterrem... i les aventures que ens esperen...
bé doncs, a partir d'ara les històries les explicarem a dos veus. I ja us puc dir que aquí tots dos esperem qualsevol consell que ens vulgueu donar per aquesta crazy idea!
Ubicació del moment, sofà de Le Village, Kuala Lumpur, Malaysia, Sud Est Asiàtic, Àsia, la Terra, Sistema Solar... amb propera parada inmediata el rooftop de l'Oasis.
Salut xente!
Promeses pel blog: translate this post i més constància, entre d'altres :)
Petons, petonassos, kisses, besos, besitos, besazos, cium-cium
