Reflexions de l'amor

Una d'aquestes persones que creuem camí a la vida va dir-nos l'altre dia 'fins que trobi a la persona que estigui en el mateix moment de la vida que jo' referint-se a la futura i “definitiva” parella. Em va fer pensar, què m'està dient? Potser trobo a la persona però no som al mateix moment? i doncs què? La perdo? O ja ens tornarem a trobar? O com diu un bon amic meu, 'no hi ha una única mitja taronja per cadascú' així que... en diferents moments podem arribar a ser diferents taronges? Segurament els dos estan en el correcte.

Per altra banda la meva sista em diu que després de retrobar el que pensava que podia ser el seu amor s'adonat que el que són és bons amics. I em pregunta què és allò que hi havia entre ells abans? Estaven al mateix moment i ara ja no? Aquell moment passat era on podien ser una taronja, però ara necessita d'una altra meitat? O simplement ho estaven abans tal i com ho podem estar en un futur? Confusió?

Tota la vida són moments. Voler un got d'aigua o no pot canviar molt. Ens enamorem d'algú pel moment on som tots dos?

Reflexions de l'amor d'una enamorada (d'un moment?) a vegades confusa.

Aprenentatge a partir de l'experiència.

Sóc escèptica.