Gracies!

Donar les gracies es tan sols polite? Es una mera educacio?

Dar las gracias es solamente una formalidad?

It's to thank a mere formality?

Decisions ja preses, mai por!

Es bonic saber que la vida em va ensenyant en el moment en que ho necessito. Sento que quan no se aprendre allo que en vol ensenyar, la vida mateixa m'agafa un mirall i me'l col.loca de tal manera que em puc veure reflexada (?) i adonar-me'n, aprendre. I no tan sols aixo, tambe he tingut paraules sabies que m'han explicat que allo que acabo d'aprendre es tal i com ho he apres.

Gracies per l'arracada!

Sensacions

Fred, brr!!

El fum que trec sense fumar.

Les mans fredes.

El moc que raja.

Un abric.

El fred quan apaguem l'estufa perquè fa massa calor.

Algú que arriba o se'n va amb barret i altres incisos de que fora fa fred!

L'aigua freda de l'aixeta.

Els mitjons als peus.

La manta que tinc a la cadira.

Tancar les portes.

L'estufa.

La dutxa d'aigua calenta.

Vestir tècnica ceba i obrir tres cremalleres en entrar a interior.

Austràlia, tiu!!

La olor australiana en travessar la porta de l'aeroport.

El cel australià.

Els australians.

L'accent australià.

El fred.

L'arquitectura de les cases.

Els bitllets com de plàstic amb finestres.

La moneda de cinquanta cèntims i la de dos dòlars.

L'aigua calenta!

La netedat dels lavabos.

Conduir per l'esquerra.

Les normes.

Els semàfors sorollosos.

Els vianant vermell que fa panpallugues.

Melbourne, uau!

Els amics.

Els tranvies.

Les bicicletes.

La multitud de galeries.

Els rat-penats gegants volant a la nit.

Les cases.

Els arbres al carrer.

Time Square.

Melbourne Bicycle Share que vindria a ser el bicing de Melbourne.

Escrits perduts

Melbourne... welcome back!

Són moltes les emocions que he, que estic patint en les últimes... 26 hores!! De Kuala Lumpur a Melbourne. Dels 28 graus als 8 graus. D'uns amics a uns altres que sense saber-ho estan connectats.

'El món és un mocador i nosaltres som els mocs!!'

Intento transmetre totes aquestes grans emocions en ordre, perquè us les feu vostres una miqueta també.

Vol, mmm!! -­ M'encanta volar! Kuala Lumpur, Malaysia – Melbourne, Austràlia! Nit volant. Curta nit. Dia de transició. Llarg dia, encantador dia. Nit, dormint-la a intervals, no llibres, no musica, no ordinador. Menjar una mica, omplir el full d'immigració, xerrar, dormir. Dormir vora la finestra. La finestra amb la persiana tancada, consell de les hostesses, anem en busca del dia. No em puc estar cada cop que obro els ulls d'obrir també la finestra. Veig la nit, les estrelles. Torno a tancar la persiana. Tanco els ulls. Obro les persianes, les meves i la de l'avió, i veig la nit amb les estrelles. Tanco les persianes. Obro els ulls, uau! Un Sol radiant, realment radiant! No el puc mirar i la son en venç. Torno a obrir persianes. Uau! El Sol és més amunt i ara hi puc veure clar. El Sol és aquí o nosaltres som al Sol? Estem a la mateixa alçada. Mmmm!! Veig terra, allà abaix! És com una maqueta en tres dimensions. Només una terra salvatge, una terra sense explorar, una terra marró amb el seu relleu i les seves línies. Moment per treure la càmera i per moure's de seient, que m'ha tornat a tocar l'ala! En Mamoo segueix dormint.

Fred, brr!! - Toquem el vidre del finger, just en baixar de l'avió. És fred!

Immigració, grr! - Xop! Ens posen el segell a en Mamoo i a mi junts. Passem a l'altra banda de la caseta i comença una sessió de preguntes i respostes. Ho tenim clar, ho hem parlat. Només veritats, només dir el que ens interessa que sàpiguen. Ens revisen la motxilla, ens busquen restes de narcòtics i alguna de les meves targetes dona positiu, però cap problema. Tot rutlla. Sortim de l'aeroport i respirem. Uau! És realment aire Australià, el puc reconèixer. Ja he estat aquí.

Friendship - Amistat

Aix! Com trobo a faltar els meus amics, la meva gent!

Ho he dit en algun altre moment, amb una de les coses que em quedo d'aquesta la meva aventurilla és la gent que he anat coneixent. I sí, dic la gent. Alguns s'han fet els meus amics, altres simplement han passat pel meu camí mostrant-me allò que he pogut veure. És realment estranya la sensació que aquestes amistats han deixat en mi. Amics amb els que hem compartit moments, situacions i en la majoria fins i tot amics. Amics que ara ja no estan amb mi. Amics que em passen pel cap de tant en tant. Amics que a vegades em costa recordar el seu nom. Amics que quan vaig conèixer sabia, sabíem que un dia ens separaríem i aquí estem, separats. Ara ens queda el recurs de l'Internet, però no és el mateix. A quants d'aquests tornaré a veure algun dia? M'agradaria ara estar compartint moments amb ells, m'agradaria tenir-los a una trucada de telèfon i una trobada al bar de la plaça. Però no. Aquí estic, amb els amics d'ara, amics que vaig conèixer mesos enrere (és la sort de fer voltes per la mateixa zona) però amb cap amistat profunda. Es necessita un mínim de temps per conèixer a algú, temps que els backpackers no tenim. Bé, supos que hi ha diferents nivells d'amistat i bé, no estic mai sola, sempre tinc amics.

Un dia us truco i quedem a la Virreina per fer un teecito, ok? Us enyoro! Muuuuuak!

Una charla en casa

Que es el amor Jordi? Sentir mariposas volando dentro dentro de mi cuando estoy cerca de la persona, o cuando está lejos y pienso en él? Entenderse sin palabras? Compartir gustos? Dar? Recibir? Confianza? Sinceridad? Compenetración? Comunicación? Tolerancia? Equilibrio?...

He observat darrerament que les parelles no són perfectes, una part és un desastre en l'ordre, però l'altre ho és una mica també, una part d'una altra parella s'emborratxa bastant amb ell que fuma però sempre podent cuidar de la estimada borratxa. Les parelles no són perfectes però es compenetren. On un falta, hi ha l'altre... però mantenint un equilibri, sent raonables o no, això és el món de les parelles.

Es obvi, que aquell hom que nosaltres volem per nosaltres, no existeix. Aquella persona somiada, potser fins i tot tastada, que nosaltres tenim 'Porque todo el mundo tiene dentro suyo su chica o su chico' no és com nosaltres imaginem, perquè tothom som persones i hem de prendre les nostres decisions que no son sempre les mateixes, així que l'home perfecte no existeix. Així és doncs que podem optar a buscar una bona aproximació, més ben dit, un clon, de la nostra perfecta parella. Ara és...

com saber quin és el clon per nosaltres?

Se sap