Critical Mass and Food Not Bombs day

Avui divendres ha estat un dia ben interessant. Ha començat amb la classe de ioga, a dos de vuit, a la que no he pogut assistir, la son m'ha vençut ja que ahir vaig estar parlant fins tard amb una amiga que està a Malaysia.

He enganxat als meus companys acabant esmorzant així que m'he preparat el meu i he anat a gaudir-lo al jardí, amb el solet... mmm!! El matí ha anat passant entre música, djembes i guitarra, lectura, creació de cistelles de vímet, riures i xerrades. A mig matí, l'Ange i jo hem decidit començar a continuar el catàleg de la biblioteca del pis de baix, aquell que algú, ja fa temps, va començar. Amb aquesta bona intenció en camí de ser començada ha aparegut en Cillian (es pronuncia Kilian) un irlandès arribat ahir des de Cairns i que s'està a casa del veïns en modalitat couchsurfer (www.couchsurfing.org). En Cillian en una setmana se'n va cap a New Zealand en un vaixell de vela de 10 metres. I no, no és exactament la temporada perfecta per fer la travessa d'Australia (Cairns) cap a New Zealand, però així és com s'assegura una bona aventura sense opció a avorrir-se, com diu ell. El Cillian ha trobat aquesta aventura simplement amb la casualitat d'ésser al lloc correcte en el moment correcte i, avui, en arribar ell a nosaltres ell mateix s'ha convertit en una casualitat ja que l'Ange porta un parell de setmanes buscant la mateixa ruta i a mi tot el que estigui relacionat amb vaixells de vela i la opció de navegar en ells m'interessa. Un cop ens hem presentat ja no l'hem deixat escapar fins que ens ha dit tot el que sabia sobre aventures en vaixell, consells i com manegar-s'ho per fer autostop a la mar.

A partir d'aquí Cillian ha anat descobrint que és això del Turnstyle (que és el nom que rep l'espai social que hi ha al pis de baix de la casa on visc ara a Brisbane amb en Pauley, Michael, Ko, Aleisha / Teabag, Emma i per uns dies Ange). Aquí en Cillian ha conegut també alguns dels seus membres i tot el que es mou al voltant així que ha decidit tornar després de dinar per gaudir amb nosaltres la 'Critical Mass', la bicicletada que Turnstyle organitza cada últim divendres de mes a Brisbane, com avui, amb el punt de trobada al King George Square (George St amb Elisabeth St) a les 17:15h per començar la bicicletada a les 17:30h. És tracta de celebrar l'ús de la bicicleta fent el màxim de soroll possible tot cantant i fent sonant el timbre. Hem sigut 13 bicicletes, un patinador (amb el radiocasset) i un kick scotter (en Cillian) disfressats d'animals rodant per la ciutat durant una hora i mitja amb final a Food Not Bombs on nosaltres i tothom que vulgui es pot carregar d'energia tot gaudint el meravellós menjar preparat a base de tot allò que han tret el dia anterior fent 'dumpster diving' (recollida de menjar dels contenidors de les grans superfícies) i d'altres aportacions de petits comerços. Tot aquest menjar el preparen entre uns quants amics, cada cop més, a una casa propera on el reparteixen i és aquí on hem acabat un cop paït el menjar. Allà hem fet la neteja de tot el que s'ha estat utilitzant i s'ha repartit el menjar sobrant per acabar fent una reunió on s'ha discutit sobre la possibilitat de fer un altre dia de Food Not Bombs a la setmana. Els voluntaris estàven d'acord en que són prou gent involucrada com per fer dos grups i el més destacat, que hi ha prou menjar, massa menjar per una sola servida de Food Not Boms a la setmana així que per aprofitar-la volen compartir-la una mica més del que ho fan fins ara i organitzar dos Food Not Bombs a la setmana a Brisbane. Quan la reunió ja estava més calmada, Aleisha o Teabag, m'ha començat a mostrar personalment què és exactament l'acroyoga i és increïble!! I just en aquest moment, quan jo estava relaxada al revés, ha aparegut la Tabitha!! Una amiga d'aquí de Brisbane que vaig conèixer a Malaysia i que després de una setmana primer i ara aquestes dues últimes setmanes aquí encara no havia vist.

Al cap d'una estona, tota la feina de Food Not Bombs del dia estava feta i ha arribat el moment de tancar portes de la casa, així que uns quants em ens traslladat a Turnstyle. Ange, amb la bmx, portava costa avall la Tabitha i costa amunt aquesta última corria fins que així hem arribat a Turnstyle, on ha anat acabant el dia envoltat de gent molt maca tot compartint l'últim te, la última kombutxa del dia, música, patates fregides (dels contenidors) i més xerrera. Ara toca dormir! Bona nit!!

Brisbane

Bé, aquí estic altre cop. A Austràlia. Que per què? Jo també m'ho pregunto, potser per la gent que he anat coneixent en aquest camí? No ho sé... ja trobaré la resposta més endavant supòs... simplement les circumstàncies em van portar cap aquí... jo de fet anava direcció New Zealand... i encara hi sóc en aquesta direcció que tot arriba en aquesta vida! Però estant a Malaysia un amic ens va oferir, a en Mamoo i a mi, una camper van!! I més exactament el Love Bus Van!! Així que amb en Mamoo vam decidit aturar-nos a Austràlia de camí a New Zealand.

Però ara les coses han canviat, han seguit el seu camí. Vam fer recerca, amb missió inclosa, del Love bus, sense obtenir prou pistes de la seva localització fins que va ser massa tard. Què s'entén per massa tard? Doncs haver fet el camí d'uns 2000 kms fins vora on és la furgoneta sense trobar-la, quedar-nos literalment sense un duro i acabar amb la relació que tant sobtadament havia començat amb en Mamoo. Sí, aquí hi ha històries per explicar, ho sé, potser les llegireu, potser les sentireu o potser les haureu d'imaginar, tot depèn de mi i de tu!

De moment, eso! Austràlia! El dia d'avui ha estat genial! I el cap de setmana passat va estar al mateix nivell. Vaig en ordre... El passat dijous vaig començar a Cameraquip. Vaig començar les pràctiques de càmera amb en Matthew, el noi que té la empresa que lloga material de càmera de cine a Brisbane i que molt amablement s'ho curra i m'ensenya tot allò que encara no sé, que de moment és bastant! Doncs bé, el dijous va ser bàsicament encarregar-me de netejar caixes traient restes d'etiquetes. Però jo ben feliç, era lliure d'obrir les caixes així que no en vaig deixar ni una per obrir! Mmmm!! Càmeres, objectius, magazines... tot un món per descobrir i aprendre! i en anglès! I allà em vaig quedar, vist però sense la informació que tant anhelo.

Així va arribar el dissabte a la nit, perquè el divendres en Matthew estava massa ocupat per tenir-me per allà en mig, i amb la Kat i en Denzol vam anar a la festa dels amics de la Kat, que viuen a tres cases d'uns altres amics meus (curiositat). La festa, em va encantar. Jo la descriuria tranquil·la però animada, de les que m'agraden. (Com em deia avui en Michael, potser ens estem fent grans!). La música variada, amb possibilitat de parlar i amb gent ballant a estones. La casa currada, típica australiana, a tocar del riu, amb el foc a la part del davant i a dins, al livingroom, menjar, mmm!! menjar que a mida que anava apareixent gent anava augmentant. Primer torradetes amb formatges, olivetes, algunes chips, de sobte mmm!! un curry deliciós cuinat amb coconut milk (te hubiera encantado mami!!), i pastissos, de xocolatadaaaa, de pera, brownies, hapcookies.s... i, of course (està clar), entre tot això gent estupenda. Gent amb molt bona energia! Goso a anomenar-ne alguns... Philip, Leslie, James, Hanaleki (uix, no recordo el seu nom exactament era alguna cosa així), Sara, Nati, Aleisha, un parell de John, Yuri, Ferridum i altres més que no sóc capaç de recordar. Vaig tornar a casa ben feliç, i no per les cookies!

I amb això i una mica més ha arribat el dimarts, el següent dia que m'han volgut a Cameraquip. I avui, fantàstic. En Matthew, a primera hora m'ha preguntat, 'what do you want to learn?' (que vols aprendre?) i la meva resposta immediata ha estat, 'everything!' (tot) amb el que he obtingut un 'I can't teach you evetything today!' (no et puc ensenyar tot avui), així que he proposat començar per el nom de les coses, aquests tecnicismes que em fan suar al ser en anglès!! Així que a partir d'una paraula desenvolupàvem un tema i jo m'obria a un nou món descobrint com funciona el shutter a una càmera de cinema, el món de les gates i els diferents aspectes que podem obtenir amb els ground glasses, cosetes sobre els trípodes... mmm!! Que feliç que he arribat a casa!

Així que ja veieu, ara em ve de gust quedar-me per aquí una temporadeta, a Brisbane, compartint la vida, la casa, els sopars, la neteja, els riures, els parlar... vamos, un tot amb els amics, l'Aleisha, en Michael, en Pauley, l'Enma i la resta que van i venen per la casa, en TurnStyle. Estaria bé que us expliques que es cou en aquesta casa que és molt interessant... aviam si pot ser... i de moment, dir-vos que la temporadeta aquí s'acabarà amb la temporada a Australiana, com a mínim per aquest cop, el 8 de setembre com a màxim, que és quan la meva vida s'acaba. D'aquí a troba-me amb la meva mare. Yujuuu!!

Petons for everybody!

La pregunta del milió?

Em cauen llàgrimes en parlar pel xat amb en François! Sí! Perquè són aquests sentiments els que últimament m'envaeixen fent-me pensar de tornar. Enyoro la meva gent! Enyoro tenir amistats per més d'una curta temporada! Enyoro aquesta confiança, aquesta tranquil·litat, aquesta compenetració i aquest sentiment de bona amistat. Però aquesta sensació no és constant en el meu dia a dia, així que sí, encara vull continuar una mica més.

Em preguntava ahir un amic per què no torno. Fa... 641 dies que estic de viatge, un any i nou mesos! I la resposta la vaig pensar... ara estic en un moment en que a més d'enyorar molt a la meva gent, estic cansada de l'anglès, o més ben dit, de no poder-me comunicar tranquil·lament, d'haver d'escoltar atentament tot el temps, d'expressar-me amb frases més o menys senzilles, de no entendre totes les paraules de totes les frases i estic cansada de pensar en anglès!! Sí, és positiu per mi, per el meu anglès i per tot el que això comporta, però no tinc descans. Des que m'aixeco fins que dic 'good night, sweet dreams' la meva vida és en anglès... but, a pesar d'això, sé que he après molt i sé que encara puc aprendre més, i així ho vull. M'he trobat en situacions de les que he hagut d'aprendre, de les que he aprés. He conegut a gent encantadora que m'ha ensenyat sense adonar-se'n o guiant-me conscientment en el meu camí i això m'ha agradat i vull que encara succeeixi una mica més. La gent, el que puc aprendre de la vida, dels altres i de mi mateixa és allò important per mi. I no, sento que no seria el mateix si segueixo camí a Barcelona, no és el mateix estil de vida, no passen les mateixes situacions i ara per ara, no sabria quin estil de vida voldria agafar a Barcelona. :)


M'agrada la vida que porto ara! Encara hi ha camí per recórrer, i jo encantada que m'acompanyeu, així que fins ara! Una abraçada a tots!!

Somriure

En penjar la trucada el meu somriure encara dura per uns minuts, no el puc treure de la meva expressió. Ningú el veu, però jo el rebo! Mmmm! No hi ha gaires coses millors que fer una vidoeonferència, q sona molt sofisticat però ja no, amb una de les millors amigues. Hem faltava, ens faltàvem l'una de l'altra! Mm! quina ricura! quin plaer parlar amb aquesta confiança, parlar en català (el que recordem :) i quina ricura Roser! Joo!! com t'estimo i com t'enyoro!! Em fas ben feliç escoltante, escoltant el teu riure! I ja no et dic quan m'expliques ho feliç que ets i ho bé que et van les coses! Segueix així campiona, que la direcció és ben bona! (rodolí) I és clar, jo també et vull veure, abraçar-te, tocar-te, olorar-te, mmm!! inconfusible olor! però aquí estem les dues fent les nostres aventures i gaudint-les amb l'inconvenient, que ens separen uns quants quilometres y 9 hores de diferència. Però un dia d'aquests ens trobem pels móns, alright?
T'estimo nena meva! sigues feliç i endavant! que tot rutlla!!!i tot és bonic!