Després de vint-i-quatre hores de trasllat dins la meva vida nòmada, arribo a Kuala Lumpur. Allà m'esperen els meus amics. En Din, que surt corrents de la cuina del restaurant per saludar-me, up stairs, en Jo i la Lydia, que m'han preparat una habitació per mi i per la meva mare a la seva nova i lovely ghesthouse Crash. Gràcies cracks! Bé, als cinc minuts de tot això ja estàvem compartim el porret que em tenien preparat i fem un breu resum de les nostres vides durant aquest últim mes. Mmm!! Més de deu dies sense fumar, m'agrada fer una mica d'stop, així dono corda oberta als somnis...
Avui, 26 de març de 2010 puc contar 500 dies des del 12 de novembre de 2008, que va ser l'últim dia que aquesta catalana va deixar la seva terra per embarcar-se a aquesta la seva aventurilla. Aix!! De tant en tant faig recompte de la gent, sí, és amb la gent amb la que em quedo en tot aquest trajecte dins el camí de la meva vida. No començaré ara a nombrar-los a tots, ja aniran sortint, nos us preocupeu. Però, va, en destaco alguns. L'ordre, el meu propi :) La mare, perquè està aquí dormint a l'habitació i he compartit l'últim més amb ella per aquestes terres. En Jeff, perquè tinc ganes de veure'l; l'Hamka; en Tony per compartit aigües malaies; definetely, la Lydia i en Jo perquè estan asseguts al sofà del meu costat i m'han regalat el puret per aquesta nit; en Marc, per les nostres aventures i la nostra bona connexió. I la Gemma! En Suhaimi i Yussof i ara en Khalid. En Tak, per ser tant punky! La màxima, la Vira, i en Dani, per saltar de terres catalanes a sud asiàtiques en cinc dies. En Pau, que per fi ha penjat les pictures subaquàtiques. En Roberto, Diego i Monica, vaia quatre junts! En Sergi i la Esther, i la collita Spanish people, en Miguel, en Kris, Mario alias Cuerpo... Ui! Mundo Australia... Vincent, Melani, Nadege, Alex, Nadege, Emmanuel, Yukí, Antoine, Paul alias Cuerpo, Giako, Aleisha... Andres... Lovely Steve and his Dolores i un seguit...
Bé xente! A partir d'ara ens trobem per aquí. Sí, sí per les terres o les aigües d'aquestes latituds -com la Clara i l'Albert, que ja pensen les vacances per aquí, o en Boi que ja veuràs en quin bon lloc ens trobarem- i on-line, en aquest el meu nou blog, thenensveimpelsmons. Què com n'estic tant segura? Doncs... perquè tinc una nova joguina, com a dolça nena que encara sóc :) Es diu Tea, una macbook, ben blanqueta ella que m'acompanya des de les últimes hores per Austràlia. Ah! Sorry, sorry! Què com estic tant segura de que ens trobarem per aquestes latituds? Doncs perquè sinó trigarem moooolt a veure'ns. Les coses per aquí, ja ho veieu al paràgraf de dalt, no poden anar millor. Simplement visc aquí i ara. I, amb molta enyorança de tots vosaltres (aquí la insistència en que vingueu), us dic que encara passaran meeeeesos fins que em veieu asseguda a la Virreina fent el meu teecito de sempre. Then, ens veiem pels mons!
