La pregunta del milió?

Em cauen llàgrimes en parlar pel xat amb en François! Sí! Perquè són aquests sentiments els que últimament m'envaeixen fent-me pensar de tornar. Enyoro la meva gent! Enyoro tenir amistats per més d'una curta temporada! Enyoro aquesta confiança, aquesta tranquil·litat, aquesta compenetració i aquest sentiment de bona amistat. Però aquesta sensació no és constant en el meu dia a dia, així que sí, encara vull continuar una mica més.

Em preguntava ahir un amic per què no torno. Fa... 641 dies que estic de viatge, un any i nou mesos! I la resposta la vaig pensar... ara estic en un moment en que a més d'enyorar molt a la meva gent, estic cansada de l'anglès, o més ben dit, de no poder-me comunicar tranquil·lament, d'haver d'escoltar atentament tot el temps, d'expressar-me amb frases més o menys senzilles, de no entendre totes les paraules de totes les frases i estic cansada de pensar en anglès!! Sí, és positiu per mi, per el meu anglès i per tot el que això comporta, però no tinc descans. Des que m'aixeco fins que dic 'good night, sweet dreams' la meva vida és en anglès... but, a pesar d'això, sé que he après molt i sé que encara puc aprendre més, i així ho vull. M'he trobat en situacions de les que he hagut d'aprendre, de les que he aprés. He conegut a gent encantadora que m'ha ensenyat sense adonar-se'n o guiant-me conscientment en el meu camí i això m'ha agradat i vull que encara succeeixi una mica més. La gent, el que puc aprendre de la vida, dels altres i de mi mateixa és allò important per mi. I no, sento que no seria el mateix si segueixo camí a Barcelona, no és el mateix estil de vida, no passen les mateixes situacions i ara per ara, no sabria quin estil de vida voldria agafar a Barcelona. :)


M'agrada la vida que porto ara! Encara hi ha camí per recórrer, i jo encantada que m'acompanyeu, així que fins ara! Una abraçada a tots!!