Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Australia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Australia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 de setembre del 2010

Brissie on september 3rd, 2010 (I)

Today the day has been lovely. I got up with the idea to go to buy the books to my sister. After breakfast I asked to Michael and Paul the perfect place to buy it and Michael showed me an ad in the newspaper where a book store is making sales. Alright, find it. Pic to the list of books and to there, with my new old-school push bike. The day was sunny and wonderful... my bike and my helmet, lovely!!



In the shop I could feel the woman loves the books! I gave to her the camera and she started to give me the books, i told her, i'm not going to buy all of this but i'm interested to know the weight. She was amazing! She was a cancer researcher during 15 years until her husband died and she realized that had to change. She opened a lovely book store. She said 'never I was a scientific'.



The more lighter books to my sister:
- A handful of dust by Evelyn Waugh
- Tender is the night by F. Scott Fitzerald
- To kill a mocking-bird by Harpar Lee (I wanna read this one)

After that, supermarket to take a cheese for pizza's day for tomorrow. Easy, quickly, without think, only action! Succes!



Then, way back home I had the feeling to go to see my friends Tin Can Radio and company, this group of people wich on summer picked Alex and me up from the gold coast airport to Brisbane and invited us to eat something in their lovely house. By misunderstandings, we hadn't met again until I called them, on winter time, to sleep the first night I came back to Brissie. Quickly they said me yes! And today I came back after a month happened this. The door was open and a hello was enought to them to appear the guys and give another hello to me!! Quickly I invited them to tomorrow's pizza day... and after I met the new choocks (the hens) I went to their private river jetty where Hannah and Emma were. The first thing, Emma gave me a joint :) After that, start to play her guitar and sing to me, my first time I heard her lovely voice... we spent couple of hours in the jetty speaking, eating and taking a swim, argg, but so refreshing!









Continuing riding my bike... to be continued!

divendres, 3 de setembre del 2010

Xerrem, hablamos, talk?

Hola xente!!

Vull fer una comunicació, sí, sé que si la fes al feisbuk tindrà més respostes, però no estic gaire interessada amb aquest espai... així que aquí us comunico... em queda una setmaneta a Brissie!! I una setmaneta a Oz!! Què cap a on vaig el dijous vinent?? Doncs a vooolar!! Si! literalment! i sí, amb avió que he aprés mooooltes coses rulant pel món però no encara a volar... sniff!! Bé, al kit, volant, volant arribaré a KL (Kuala Lumpur), si altre cop!! Q com es que hi torno... molt fàcil! vaig a trobar-me amb la mama!!! yujuuu!! així que a partir del 13 de setembre estic amb ella tirada, fent realment vacances a una illeta del nord de malaysia, a Pulau (illa) Perhentian (aturada) Besar (gran)... així que tots aquells que vulgueu parlar amb mi és una bona oportunitat engegar l'skype per torbar-me connectada... fins dilluns més o menys em podreu trobar sobretot al vostre migdia començament de la tarda (horari català), dimarts i dimecres no està clar... i a partir del dijous no ho se ben bé, per això aprofito aquests dies, aquest finde!! vaa!! q tinc ganes de xerrar amb tu!! au, q vaig a contar això mateix en castellà...

Traduciendo lo anterior, aunque con otras palabras que no me gusta repetirme aunque sea en otra lengua... expongo que me voy de Australia en una semana, que volaré para Malaysia donde me vuelvo a encontrar con mi mamii!! yuujuu!! a pasar un mes de reales vacaciones en una isla del noreste malayo... y de ahí... ya se verá... pues bien, todos los que queráis hablar conmigo me quedan unos días que me podréis encontrar por el skype a eso de la hora de comer vuestra y al principio de la tarde... (lo más normal, a veces cuando estáis en pleno sueño yo tb estoy conectada..) esto hasta el lunes, martes y miércoles queda un poco en duda, pero no dejéis de intentarlo que quiero hablar contigo!! ale, ahora voy con el inglés...

I'm going to do the best i can with the message in english: in a week i'm leaving Brisbane and Australia. I'm going to meet my mum to Malaysia, to have a real holidays in an island in north est. Pulau Perhentian Besar is the name of this island... well, this message is for tell if u want talk with me, open the skype and still for a few days u can find me there. After wednesday will be difficult, but after september 13th almost impossible at least for an almost a couple of months... talk to u soon! i want it!!

See ya soon my friends, nos vemos gente, ens veiem xente!!
muuuak! (mwa!)

dijous, 2 de setembre del 2010

dimecres, 1 de setembre del 2010

Imatges...

Turnstyle, la caseta a Brissie:




Sunday Cafe a Turnstyle - 29 d'agost de 2010


La gent ja ha pres seient...

...uns dins, altres fora...


...en n'hi ha que venen amb la idea d'una nova bici...


...i sempre hi ha els qui treballen, els qui ajuden, els qui observen i els qui són als núvols...



L'Aleisha disposada a fer l'anuci de cafè!!


En Michael buscant el forat a la camara de la bici... (al final no hi havia forat :)


Ja veieu, el dia transcorre entre trobades...

...però res complicat... o una mica??


I com a bona catalana, q no falti l'escalivada a la trobada...




...pq no es digui, vaig fent cosetes amb la guitar



Per la caseta... als matins...



Això ho faig jo :)





Doncs au, qui estic a Australia, Brisbane, Turnstyle. I aquí us mostro coses que hi havia pendents de fer a la casa... basicament al video hi ha en Paul i jo desliant i en Michael rondant per allà...



Això va ser ahir...

...avui menys liat, més relax...





I find it sista! I love it! I made space for it in my diary!


I'm not sure if it'll be confortable... but i love it!






Com portar en un viatge cap a casa tot allò q he anat baixant a poc a poc al jardí... doncs és possible!!

I ja per acabar... us deixo amb l'univers...






i un regal... Kisses my sista!! Kisses my darling!



dissabte, 28 d’agost del 2010

Critical Mass and Food Not Bombs day

Avui divendres ha estat un dia ben interessant. Ha començat amb la classe de ioga, a dos de vuit, a la que no he pogut assistir, la son m'ha vençut ja que ahir vaig estar parlant fins tard amb una amiga que està a Malaysia.

He enganxat als meus companys acabant esmorzant així que m'he preparat el meu i he anat a gaudir-lo al jardí, amb el solet... mmm!! El matí ha anat passant entre música, djembes i guitarra, lectura, creació de cistelles de vímet, riures i xerrades. A mig matí, l'Ange i jo hem decidit començar a continuar el catàleg de la biblioteca del pis de baix, aquell que algú, ja fa temps, va començar. Amb aquesta bona intenció en camí de ser començada ha aparegut en Cillian (es pronuncia Kilian) un irlandès arribat ahir des de Cairns i que s'està a casa del veïns en modalitat couchsurfer (www.couchsurfing.org). En Cillian en una setmana se'n va cap a New Zealand en un vaixell de vela de 10 metres. I no, no és exactament la temporada perfecta per fer la travessa d'Australia (Cairns) cap a New Zealand, però així és com s'assegura una bona aventura sense opció a avorrir-se, com diu ell. El Cillian ha trobat aquesta aventura simplement amb la casualitat d'ésser al lloc correcte en el moment correcte i, avui, en arribar ell a nosaltres ell mateix s'ha convertit en una casualitat ja que l'Ange porta un parell de setmanes buscant la mateixa ruta i a mi tot el que estigui relacionat amb vaixells de vela i la opció de navegar en ells m'interessa. Un cop ens hem presentat ja no l'hem deixat escapar fins que ens ha dit tot el que sabia sobre aventures en vaixell, consells i com manegar-s'ho per fer autostop a la mar.

A partir d'aquí Cillian ha anat descobrint que és això del Turnstyle (que és el nom que rep l'espai social que hi ha al pis de baix de la casa on visc ara a Brisbane amb en Pauley, Michael, Ko, Aleisha / Teabag, Emma i per uns dies Ange). Aquí en Cillian ha conegut també alguns dels seus membres i tot el que es mou al voltant així que ha decidit tornar després de dinar per gaudir amb nosaltres la 'Critical Mass', la bicicletada que Turnstyle organitza cada últim divendres de mes a Brisbane, com avui, amb el punt de trobada al King George Square (George St amb Elisabeth St) a les 17:15h per començar la bicicletada a les 17:30h. És tracta de celebrar l'ús de la bicicleta fent el màxim de soroll possible tot cantant i fent sonant el timbre. Hem sigut 13 bicicletes, un patinador (amb el radiocasset) i un kick scotter (en Cillian) disfressats d'animals rodant per la ciutat durant una hora i mitja amb final a Food Not Bombs on nosaltres i tothom que vulgui es pot carregar d'energia tot gaudint el meravellós menjar preparat a base de tot allò que han tret el dia anterior fent 'dumpster diving' (recollida de menjar dels contenidors de les grans superfícies) i d'altres aportacions de petits comerços. Tot aquest menjar el preparen entre uns quants amics, cada cop més, a una casa propera on el reparteixen i és aquí on hem acabat un cop paït el menjar. Allà hem fet la neteja de tot el que s'ha estat utilitzant i s'ha repartit el menjar sobrant per acabar fent una reunió on s'ha discutit sobre la possibilitat de fer un altre dia de Food Not Bombs a la setmana. Els voluntaris estàven d'acord en que són prou gent involucrada com per fer dos grups i el més destacat, que hi ha prou menjar, massa menjar per una sola servida de Food Not Boms a la setmana així que per aprofitar-la volen compartir-la una mica més del que ho fan fins ara i organitzar dos Food Not Bombs a la setmana a Brisbane. Quan la reunió ja estava més calmada, Aleisha o Teabag, m'ha començat a mostrar personalment què és exactament l'acroyoga i és increïble!! I just en aquest moment, quan jo estava relaxada al revés, ha aparegut la Tabitha!! Una amiga d'aquí de Brisbane que vaig conèixer a Malaysia i que després de una setmana primer i ara aquestes dues últimes setmanes aquí encara no havia vist.

Al cap d'una estona, tota la feina de Food Not Bombs del dia estava feta i ha arribat el moment de tancar portes de la casa, així que uns quants em ens traslladat a Turnstyle. Ange, amb la bmx, portava costa avall la Tabitha i costa amunt aquesta última corria fins que així hem arribat a Turnstyle, on ha anat acabant el dia envoltat de gent molt maca tot compartint l'últim te, la última kombutxa del dia, música, patates fregides (dels contenidors) i més xerrera. Ara toca dormir! Bona nit!!


dimecres, 18 d’agost del 2010

Brisbane

Bé, aquí estic altre cop. A Austràlia. Que per què? Jo també m'ho pregunto, potser per la gent que he anat coneixent en aquest camí? No ho sé... ja trobaré la resposta més endavant supòs... simplement les circumstàncies em van portar cap aquí... jo de fet anava direcció New Zealand... i encara hi sóc en aquesta direcció que tot arriba en aquesta vida! Però estant a Malaysia un amic ens va oferir, a en Mamoo i a mi, una camper van!! I més exactament el Love Bus Van!! Així que amb en Mamoo vam decidit aturar-nos a Austràlia de camí a New Zealand.

Però ara les coses han canviat, han seguit el seu camí. Vam fer recerca, amb missió inclosa, del Love bus, sense obtenir prou pistes de la seva localització fins que va ser massa tard. Què s'entén per massa tard? Doncs haver fet el camí d'uns 2000 kms fins vora on és la furgoneta sense trobar-la, quedar-nos literalment sense un duro i acabar amb la relació que tant sobtadament havia començat amb en Mamoo. Sí, aquí hi ha històries per explicar, ho sé, potser les llegireu, potser les sentireu o potser les haureu d'imaginar, tot depèn de mi i de tu!


De moment, eso! Austràlia! El dia d'avui ha estat genial! I el cap de setmana passat va estar al mateix nivell. Vaig en ordre... El passat dijous vaig començar a Cameraquip. Vaig començar les pràctiques de càmera amb en Matthew, el noi que té la empresa que lloga material de càmera de cine a Brisbane i que molt amablement s'ho curra i m'ensenya tot allò que encara no sé, que de moment és bastant! Doncs bé, el dijous va ser bàsicament encarregar-me de netejar caixes traient restes d'etiquetes. Però jo ben feliç, era lliure d'obrir les caixes així que no en vaig deixar ni una per obrir! Mmmm!! Càmeres, objectius, magazines... tot un món per descobrir i aprendre! i en anglès! I allà em vaig quedar, vist però sense la informació que tant anhelo.

Així va arribar el dissabte a la nit, perquè el divendres en Matthew estava massa ocupat per tenir-me per allà en mig, i amb la Kat i en Denzol vam anar a la festa dels amics de la Kat, que viuen a tres cases d'uns altres amics meus (curiositat). La festa, em va encantar. Jo la descriuria tranquil·la però animada, de les que m'agraden. (Com em deia avui en Michael, potser ens estem fent grans!). La música variada, amb possibilitat de parlar i amb gent ballant a estones. La casa currada, típica australiana, a tocar del riu, amb el foc a la part del davant i a dins, al livingroom, menjar, mmm!! menjar que a mida que anava apareixent gent anava augmentant. Primer torradetes amb formatges, olivetes, algunes chips, de sobte mmm!! un curry deliciós cuinat amb coconut milk (te hubiera encantado mami!!), i pastissos, de xocolatadaaaa, de pera, brownies, hapcookies.s... i, of course (està clar), entre tot això gent estupenda. Gent amb molt bona energia! Goso a anomenar-ne alguns... Philip, Leslie, James, Hanaleki (uix, no recordo el seu nom exactament era alguna cosa així), Sara, Nati, Aleisha, un parell de John, Yuri, Ferridum i altres més que no sóc capaç de recordar. Vaig tornar a casa ben feliç, i no per les cookies!

I amb això i una mica més ha arribat el dimarts, el següent dia que m'han volgut a Cameraquip. I avui, fantàstic. En Matthew, a primera hora m'ha preguntat, 'what do you want to learn?' (que vols aprendre?) i la meva resposta immediata ha estat, 'everything!' (tot) amb el que he obtingut un 'I can't teach you evetything today!' (no et puc ensenyar tot avui), així que he proposat començar per el nom de les coses, aquests tecnicismes que em fan suar al ser en anglès!! Així que a partir d'una paraula desenvolupàvem un tema i jo m'obria a un nou món descobrint com funciona el shutter a una càmera de cinema, el món de les gates i els diferents aspectes que podem obtenir amb els ground glasses, cosetes sobre els trípodes... mmm!! Que feliç que he arribat a casa!


Així que ja veieu, ara em ve de gust quedar-me per aquí una temporadeta, a Brisbane, compartint la vida, la casa, els sopars, la neteja, els riures, els parlar... vamos, un tot amb els amics, l'Aleisha, en Michael, en Pauley, l'Enma i la resta que van i venen per la casa, en TurnStyle. Estaria bé que us expliques que es cou en aquesta casa que és molt interessant... aviam si pot ser... i de moment, dir-vos que la temporadeta aquí s'acabarà amb la temporada a Australiana, com a mínim per aquest cop, el 8 de setembre com a màxim, que és quan la meva vida s'acaba. D'aquí a troba-me amb la meva mare. Yujuuu!!


Petons for everybody!

dilluns, 2 d’agost del 2010

Somriure

En penjar la trucada el meu somriure encara dura per uns minuts, no el puc treure de la meva expressió. Ningú el veu, però jo el rebo! Mmmm! No hi ha gaires coses millors que fer una vidoeonferència, q sona molt sofisticat però ja no, amb una de les millors amigues. Hem faltava, ens faltàvem l'una de l'altra! Mm! quina ricura! quin plaer parlar amb aquesta confiança, parlar en català (el que recordem :) i quina ricura Roser! Joo!! com t'estimo i com t'enyoro!! Em fas ben feliç escoltante, escoltant el teu riure! I ja no et dic quan m'expliques ho feliç que ets i ho bé que et van les coses! Segueix així campiona, que la direcció és ben bona! (rodolí) I és clar, jo també et vull veure, abraçar-te, tocar-te, olorar-te, mmm!! inconfusible olor! però aquí estem les dues fent les nostres aventures i gaudint-les amb l'inconvenient, que ens separen uns quants quilometres y 9 hores de diferència. Però un dia d'aquests ens trobem pels móns, alright?
T'estimo nena meva! sigues feliç i endavant! que tot rutlla!!!i tot és bonic!

dimecres, 28 de juliol del 2010

Decisions ja preses, mai por!

Es bonic saber que la vida em va ensenyant en el moment en que ho necessito. Sento que quan no se aprendre allo que en vol ensenyar, la vida mateixa m'agafa un mirall i me'l col.loca de tal manera que em puc veure reflexada (?) i adonar-me'n, aprendre. I no tan sols aixo, tambe he tingut paraules sabies que m'han explicat que allo que acabo d'aprendre es tal i com ho he apres.

Gracies per l'arracada!

dissabte, 17 de juliol del 2010

Sensacions

Fred, brr!!

El fum que trec sense fumar.

Les mans fredes.

El moc que raja.

Un abric.

El fred quan apaguem l'estufa perquè fa massa calor.

Algú que arriba o se'n va amb barret i altres incisos de que fora fa fred!

L'aigua freda de l'aixeta.

Els mitjons als peus.

La manta que tinc a la cadira.

Tancar les portes.

L'estufa.

La dutxa d'aigua calenta.

Vestir tècnica ceba i obrir tres cremalleres en entrar a interior.



Austràlia, tiu!!

La olor australiana en travessar la porta de l'aeroport.

El cel australià.

Els australians.

L'accent australià.

El fred.

L'arquitectura de les cases.

Els bitllets com de plàstic amb finestres.

La moneda de cinquanta cèntims i la de dos dòlars.

L'aigua calenta!

La netedat dels lavabos.

Conduir per l'esquerra.

Les normes.

Els semàfors sorollosos.

Els vianant vermell que fa panpallugues.



Melbourne, uau!

Els amics.

Els tranvies.

Les bicicletes.

La multitud de galeries.

Els rat-penats gegants volant a la nit.

Les cases.

Els arbres al carrer.

Time Square.

Melbourne Bicycle Share que vindria a ser el bicing de Melbourne.

Escrits perduts

Melbourne... welcome back!


Són moltes les emocions que he, que estic patint en les últimes... 26 hores!! De Kuala Lumpur a Melbourne. Dels 28 graus als 8 graus. D'uns amics a uns altres que sense saber-ho estan connectats.


'El món és un mocador i nosaltres som els mocs!!'


Intento transmetre totes aquestes grans emocions en ordre, perquè us les feu vostres una miqueta també.


Vol, mmm!! -­ M'encanta volar! Kuala Lumpur, Malaysia – Melbourne, Austràlia! Nit volant. Curta nit. Dia de transició. Llarg dia, encantador dia. Nit, dormint-la a intervals, no llibres, no musica, no ordinador. Menjar una mica, omplir el full d'immigració, xerrar, dormir. Dormir vora la finestra. La finestra amb la persiana tancada, consell de les hostesses, anem en busca del dia. No em puc estar cada cop que obro els ulls d'obrir també la finestra. Veig la nit, les estrelles. Torno a tancar la persiana. Tanco els ulls. Obro les persianes, les meves i la de l'avió, i veig la nit amb les estrelles. Tanco les persianes. Obro els ulls, uau! Un Sol radiant, realment radiant! No el puc mirar i la son en venç. Torno a obrir persianes. Uau! El Sol és més amunt i ara hi puc veure clar. El Sol és aquí o nosaltres som al Sol? Estem a la mateixa alçada. Mmmm!! Veig terra, allà abaix! És com una maqueta en tres dimensions. Només una terra salvatge, una terra sense explorar, una terra marró amb el seu relleu i les seves línies. Moment per treure la càmera i per moure's de seient, que m'ha tornat a tocar l'ala! En Mamoo segueix dormint.


Fred, brr!! - Toquem el vidre del finger, just en baixar de l'avió. És fred!


Immigració, grr! - Xop! Ens posen el segell a en Mamoo i a mi junts. Passem a l'altra banda de la caseta i comença una sessió de preguntes i respostes. Ho tenim clar, ho hem parlat. Només veritats, només dir el que ens interessa que sàpiguen. Ens revisen la motxilla, ens busquen restes de narcòtics i alguna de les meves targetes dona positiu, però cap problema. Tot rutlla. Sortim de l'aeroport i respirem. Uau! És realment aire Australià, el puc reconèixer. Ja he estat aquí.

dimecres, 14 de juliol del 2010

Friendship - Amistat

Aix! Com trobo a faltar els meus amics, la meva gent!

Ho he dit en algun altre moment, amb una de les coses que em quedo d'aquesta la meva aventurilla és la gent que he anat coneixent. I sí, dic la gent. Alguns s'han fet els meus amics, altres simplement han passat pel meu camí mostrant-me allò que he pogut veure. És realment estranya la sensació que aquestes amistats han deixat en mi. Amics amb els que hem compartit moments, situacions i en la majoria fins i tot amics. Amics que ara ja no estan amb mi. Amics que em passen pel cap de tant en tant. Amics que a vegades em costa recordar el seu nom. Amics que quan vaig conèixer sabia, sabíem que un dia ens separaríem i aquí estem, separats. Ara ens queda el recurs de l'Internet, però no és el mateix. A quants d'aquests tornaré a veure algun dia? M'agradaria ara estar compartint moments amb ells, m'agradaria tenir-los a una trucada de telèfon i una trobada al bar de la plaça. Però no. Aquí estic, amb els amics d'ara, amics que vaig conèixer mesos enrere (és la sort de fer voltes per la mateixa zona) però amb cap amistat profunda. Es necessita un mínim de temps per conèixer a algú, temps que els backpackers no tenim. Bé, supos que hi ha diferents nivells d'amistat i bé, no estic mai sola, sempre tinc amics.

Un dia us truco i quedem a la Virreina per fer un teecito, ok? Us enyoro! Muuuuuak!

Una charla en casa

Que es el amor Jordi? Sentir mariposas volando dentro dentro de mi cuando estoy cerca de la persona, o cuando está lejos y pienso en él? Entenderse sin palabras? Compartir gustos? Dar? Recibir? Confianza? Sinceridad? Compenetración? Comunicación? Tolerancia? Equilibrio?...

He observat darrerament que les parelles no són perfectes, una part és un desastre en l'ordre, però l'altre ho és una mica també, una part d'una altra parella s'emborratxa bastant amb ell que fuma però sempre podent cuidar de la estimada borratxa. Les parelles no són perfectes però es compenetren. On un falta, hi ha l'altre... però mantenint un equilibri, sent raonables o no, això és el món de les parelles.

Es obvi, que aquell hom que nosaltres volem per nosaltres, no existeix. Aquella persona somiada, potser fins i tot tastada, que nosaltres tenim 'Porque todo el mundo tiene dentro suyo su chica o su chico' no és com nosaltres imaginem, perquè tothom som persones i hem de prendre les nostres decisions que no son sempre les mateixes, així que l'home perfecte no existeix. Així és doncs que podem optar a buscar una bona aproximació, més ben dit, un clon, de la nostra perfecta parella. Ara és...

com saber quin és el clon per nosaltres?



Se sap