Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris questions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris questions. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 de setembre del 2010

Per estar més aprop de vosaltres :)

La Tea ja té cara... la Tea és la meva MacBook... una de les meves joguines...
Tea has personality already... Tea is my MacBook... one of my toys...



Would u recomend some films to me?
Em recomanes alguna pel·lícula?
Me recomiendas alguna película?

dissabte, 14 d’agost del 2010

La pregunta del milió?

Em cauen llàgrimes en parlar pel xat amb en François! Sí! Perquè són aquests sentiments els que últimament m'envaeixen fent-me pensar de tornar. Enyoro la meva gent! Enyoro tenir amistats per més d'una curta temporada! Enyoro aquesta confiança, aquesta tranquil·litat, aquesta compenetració i aquest sentiment de bona amistat. Però aquesta sensació no és constant en el meu dia a dia, així que sí, encara vull continuar una mica més.

Em preguntava ahir un amic per què no torno. Fa... 641 dies que estic de viatge, un any i nou mesos! I la resposta la vaig pensar... ara estic en un moment en que a més d'enyorar molt a la meva gent, estic cansada de l'anglès, o més ben dit, de no poder-me comunicar tranquil·lament, d'haver d'escoltar atentament tot el temps, d'expressar-me amb frases més o menys senzilles, de no entendre totes les paraules de totes les frases i estic cansada de pensar en anglès!! Sí, és positiu per mi, per el meu anglès i per tot el que això comporta, però no tinc descans. Des que m'aixeco fins que dic 'good night, sweet dreams' la meva vida és en anglès... but, a pesar d'això, sé que he après molt i sé que encara puc aprendre més, i així ho vull. M'he trobat en situacions de les que he hagut d'aprendre, de les que he aprés. He conegut a gent encantadora que m'ha ensenyat sense adonar-se'n o guiant-me conscientment en el meu camí i això m'ha agradat i vull que encara succeeixi una mica més. La gent, el que puc aprendre de la vida, dels altres i de mi mateixa és allò important per mi. I no, sento que no seria el mateix si segueixo camí a Barcelona, no és el mateix estil de vida, no passen les mateixes situacions i ara per ara, no sabria quin estil de vida voldria agafar a Barcelona. :)



M'agrada la vida que porto ara! Encara hi ha camí per recórrer, i jo encantada que m'acompanyeu, així que fins ara! Una abraçada a tots!!

dimecres, 28 de juliol del 2010

Gracies!

Donar les gracies es tan sols polite? Es una mera educacio?

Dar las gracias es solamente una formalidad?

It's to thank a mere formality?