En penjar la trucada el meu somriure encara dura per uns minuts, no el puc treure de la meva expressió. Ningú el veu, però jo el rebo! Mmmm! No hi ha gaires coses millors que fer una vidoeonferència, q sona molt sofisticat però ja no, amb una de les millors amigues. Hem faltava, ens faltàvem l'una de l'altra! Mm! quina ricura! quin plaer parlar amb aquesta confiança, parlar en català (el que recordem :) i quina ricura Roser! Joo!! com t'estimo i com t'enyoro!! Em fas ben feliç escoltante, escoltant el teu riure! I ja no et dic quan m'expliques ho feliç que ets i ho bé que et van les coses! Segueix així campiona, que la direcció és ben bona! (rodolí) I és clar, jo també et vull veure, abraçar-te, tocar-te, olorar-te, mmm!! inconfusible olor! però aquí estem les dues fent les nostres aventures i gaudint-les amb l'inconvenient, que ens separen uns quants quilometres y 9 hores de diferència. Però un dia d'aquests ens trobem pels móns, alright?
T'estimo nena meva! sigues feliç i endavant! que tot rutlla!!!i tot és bonic!
1 comentari:
Amor!!! Moltíssimes gràcies!!! hauries de veure el meu somriure a la cara ara mateix!!! JO també et trobo molt a faltar i m'encanta fer videoconferències formals amb tu!!! Hi ha tantes coses de què parlar! Però tranquil·la que si tot segueix la corrent k ha de seguir segur k ens trobem en algun lloc o altre del món!
T'estimo moltíssim!
Roser
PD: M'ha encantat lo de la olor...gràcies petita!
Publica un comentari a l'entrada