Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aprenentatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aprenentatge. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 d’agost del 2010

Brisbane

Bé, aquí estic altre cop. A Austràlia. Que per què? Jo també m'ho pregunto, potser per la gent que he anat coneixent en aquest camí? No ho sé... ja trobaré la resposta més endavant supòs... simplement les circumstàncies em van portar cap aquí... jo de fet anava direcció New Zealand... i encara hi sóc en aquesta direcció que tot arriba en aquesta vida! Però estant a Malaysia un amic ens va oferir, a en Mamoo i a mi, una camper van!! I més exactament el Love Bus Van!! Així que amb en Mamoo vam decidit aturar-nos a Austràlia de camí a New Zealand.

Però ara les coses han canviat, han seguit el seu camí. Vam fer recerca, amb missió inclosa, del Love bus, sense obtenir prou pistes de la seva localització fins que va ser massa tard. Què s'entén per massa tard? Doncs haver fet el camí d'uns 2000 kms fins vora on és la furgoneta sense trobar-la, quedar-nos literalment sense un duro i acabar amb la relació que tant sobtadament havia començat amb en Mamoo. Sí, aquí hi ha històries per explicar, ho sé, potser les llegireu, potser les sentireu o potser les haureu d'imaginar, tot depèn de mi i de tu!


De moment, eso! Austràlia! El dia d'avui ha estat genial! I el cap de setmana passat va estar al mateix nivell. Vaig en ordre... El passat dijous vaig començar a Cameraquip. Vaig començar les pràctiques de càmera amb en Matthew, el noi que té la empresa que lloga material de càmera de cine a Brisbane i que molt amablement s'ho curra i m'ensenya tot allò que encara no sé, que de moment és bastant! Doncs bé, el dijous va ser bàsicament encarregar-me de netejar caixes traient restes d'etiquetes. Però jo ben feliç, era lliure d'obrir les caixes així que no en vaig deixar ni una per obrir! Mmmm!! Càmeres, objectius, magazines... tot un món per descobrir i aprendre! i en anglès! I allà em vaig quedar, vist però sense la informació que tant anhelo.

Així va arribar el dissabte a la nit, perquè el divendres en Matthew estava massa ocupat per tenir-me per allà en mig, i amb la Kat i en Denzol vam anar a la festa dels amics de la Kat, que viuen a tres cases d'uns altres amics meus (curiositat). La festa, em va encantar. Jo la descriuria tranquil·la però animada, de les que m'agraden. (Com em deia avui en Michael, potser ens estem fent grans!). La música variada, amb possibilitat de parlar i amb gent ballant a estones. La casa currada, típica australiana, a tocar del riu, amb el foc a la part del davant i a dins, al livingroom, menjar, mmm!! menjar que a mida que anava apareixent gent anava augmentant. Primer torradetes amb formatges, olivetes, algunes chips, de sobte mmm!! un curry deliciós cuinat amb coconut milk (te hubiera encantado mami!!), i pastissos, de xocolatadaaaa, de pera, brownies, hapcookies.s... i, of course (està clar), entre tot això gent estupenda. Gent amb molt bona energia! Goso a anomenar-ne alguns... Philip, Leslie, James, Hanaleki (uix, no recordo el seu nom exactament era alguna cosa així), Sara, Nati, Aleisha, un parell de John, Yuri, Ferridum i altres més que no sóc capaç de recordar. Vaig tornar a casa ben feliç, i no per les cookies!

I amb això i una mica més ha arribat el dimarts, el següent dia que m'han volgut a Cameraquip. I avui, fantàstic. En Matthew, a primera hora m'ha preguntat, 'what do you want to learn?' (que vols aprendre?) i la meva resposta immediata ha estat, 'everything!' (tot) amb el que he obtingut un 'I can't teach you evetything today!' (no et puc ensenyar tot avui), així que he proposat començar per el nom de les coses, aquests tecnicismes que em fan suar al ser en anglès!! Així que a partir d'una paraula desenvolupàvem un tema i jo m'obria a un nou món descobrint com funciona el shutter a una càmera de cinema, el món de les gates i els diferents aspectes que podem obtenir amb els ground glasses, cosetes sobre els trípodes... mmm!! Que feliç que he arribat a casa!


Així que ja veieu, ara em ve de gust quedar-me per aquí una temporadeta, a Brisbane, compartint la vida, la casa, els sopars, la neteja, els riures, els parlar... vamos, un tot amb els amics, l'Aleisha, en Michael, en Pauley, l'Enma i la resta que van i venen per la casa, en TurnStyle. Estaria bé que us expliques que es cou en aquesta casa que és molt interessant... aviam si pot ser... i de moment, dir-vos que la temporadeta aquí s'acabarà amb la temporada a Australiana, com a mínim per aquest cop, el 8 de setembre com a màxim, que és quan la meva vida s'acaba. D'aquí a troba-me amb la meva mare. Yujuuu!!


Petons for everybody!

dissabte, 14 d’agost del 2010

La pregunta del milió?

Em cauen llàgrimes en parlar pel xat amb en François! Sí! Perquè són aquests sentiments els que últimament m'envaeixen fent-me pensar de tornar. Enyoro la meva gent! Enyoro tenir amistats per més d'una curta temporada! Enyoro aquesta confiança, aquesta tranquil·litat, aquesta compenetració i aquest sentiment de bona amistat. Però aquesta sensació no és constant en el meu dia a dia, així que sí, encara vull continuar una mica més.

Em preguntava ahir un amic per què no torno. Fa... 641 dies que estic de viatge, un any i nou mesos! I la resposta la vaig pensar... ara estic en un moment en que a més d'enyorar molt a la meva gent, estic cansada de l'anglès, o més ben dit, de no poder-me comunicar tranquil·lament, d'haver d'escoltar atentament tot el temps, d'expressar-me amb frases més o menys senzilles, de no entendre totes les paraules de totes les frases i estic cansada de pensar en anglès!! Sí, és positiu per mi, per el meu anglès i per tot el que això comporta, però no tinc descans. Des que m'aixeco fins que dic 'good night, sweet dreams' la meva vida és en anglès... but, a pesar d'això, sé que he après molt i sé que encara puc aprendre més, i així ho vull. M'he trobat en situacions de les que he hagut d'aprendre, de les que he aprés. He conegut a gent encantadora que m'ha ensenyat sense adonar-se'n o guiant-me conscientment en el meu camí i això m'ha agradat i vull que encara succeeixi una mica més. La gent, el que puc aprendre de la vida, dels altres i de mi mateixa és allò important per mi. I no, sento que no seria el mateix si segueixo camí a Barcelona, no és el mateix estil de vida, no passen les mateixes situacions i ara per ara, no sabria quin estil de vida voldria agafar a Barcelona. :)



M'agrada la vida que porto ara! Encara hi ha camí per recórrer, i jo encantada que m'acompanyeu, així que fins ara! Una abraçada a tots!!

dimecres, 28 de juliol del 2010

Decisions ja preses, mai por!

Es bonic saber que la vida em va ensenyant en el moment en que ho necessito. Sento que quan no se aprendre allo que en vol ensenyar, la vida mateixa m'agafa un mirall i me'l col.loca de tal manera que em puc veure reflexada (?) i adonar-me'n, aprendre. I no tan sols aixo, tambe he tingut paraules sabies que m'han explicat que allo que acabo d'aprendre es tal i com ho he apres.

Gracies per l'arracada!