Ho he dit en algun altre moment, amb una de les coses que em quedo d'aquesta la meva aventurilla és la gent que he anat coneixent. I sí, dic la gent. Alguns s'han fet els meus amics, altres simplement han passat pel meu camí mostrant-me allò que he pogut veure. És realment estranya la sensació que aquestes amistats han deixat en mi. Amics amb els que hem compartit moments, situacions i en la majoria fins i tot amics. Amics que ara ja no estan amb mi. Amics que em passen pel cap de tant en tant. Amics que a vegades em costa recordar el seu nom. Amics que quan vaig conèixer sabia, sabíem que un dia ens separaríem i aquí estem, separats. Ara ens queda el recurs de l'Internet, però no és el mateix. A quants d'aquests tornaré a veure algun dia? M'agradaria ara estar compartint moments amb ells, m'agradaria tenir-los a una trucada de telèfon i una trobada al bar de la plaça. Però no. Aquí estic, amb els amics d'ara, amics que vaig conèixer mesos enrere (és la sort de fer voltes per la mateixa zona) però amb cap amistat profunda. Es necessita un mínim de temps per conèixer a algú, temps que els backpackers no tenim. Bé, supos que hi ha diferents nivells d'amistat i bé, no estic mai sola, sempre tinc amics.
Un dia us truco i quedem a la Virreina per fer un teecito, ok? Us enyoro! Muuuuuak!
2 comentaris:
Doncs jo he quedat a la Virreina avui. Ja et deus imaginar amb qui! Pensaré molt en tu, bonica! Una abraçada i mil petons.
Clea
SI!! Amb la meva tata!! Joo!! Us enyoro mooolt!
Mil petons per tu tb cel!
Cuida't! muak!
La Tea
Publica un comentari a l'entrada