Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amor. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 de setembre del 2010

Reflexions de l'amor

Una d'aquestes persones que creuem camí a la vida va dir-nos l'altre dia 'fins que trobi a la persona que estigui en el mateix moment de la vida que jo' referint-se a la futura i “definitiva” parella. Em va fer pensar, què m'està dient? Potser trobo a la persona però no som al mateix moment? i doncs què? La perdo? O ja ens tornarem a trobar? O com diu un bon amic meu, 'no hi ha una única mitja taronja per cadascú' així que... en diferents moments podem arribar a ser diferents taronges? Segurament els dos estan en el correcte.
Per altra banda la meva sista em diu que després de retrobar el que pensava que podia ser el seu amor s'adonat que el que són és bons amics. I em pregunta què és allò que hi havia entre ells abans? Estaven al mateix moment i ara ja no? Aquell moment passat era on podien ser una taronja, però ara necessita d'una altra meitat? O simplement ho estaven abans tal i com ho podem estar en un futur? Confusió?


Tota la vida són moments. Voler un got d'aigua o no pot canviar molt. Ens enamorem d'algú pel moment on som tots dos?


Reflexions de l'amor d'una enamorada (d'un moment?) a vegades confusa.
Aprenentatge a partir de l'experiència.
Sóc escèptica.

dimecres, 14 de juliol del 2010

Una charla en casa

Que es el amor Jordi? Sentir mariposas volando dentro dentro de mi cuando estoy cerca de la persona, o cuando está lejos y pienso en él? Entenderse sin palabras? Compartir gustos? Dar? Recibir? Confianza? Sinceridad? Compenetración? Comunicación? Tolerancia? Equilibrio?...

He observat darrerament que les parelles no són perfectes, una part és un desastre en l'ordre, però l'altre ho és una mica també, una part d'una altra parella s'emborratxa bastant amb ell que fuma però sempre podent cuidar de la estimada borratxa. Les parelles no són perfectes però es compenetren. On un falta, hi ha l'altre... però mantenint un equilibri, sent raonables o no, això és el món de les parelles.

Es obvi, que aquell hom que nosaltres volem per nosaltres, no existeix. Aquella persona somiada, potser fins i tot tastada, que nosaltres tenim 'Porque todo el mundo tiene dentro suyo su chica o su chico' no és com nosaltres imaginem, perquè tothom som persones i hem de prendre les nostres decisions que no son sempre les mateixes, així que l'home perfecte no existeix. Així és doncs que podem optar a buscar una bona aproximació, més ben dit, un clon, de la nostra perfecta parella. Ara és...

com saber quin és el clon per nosaltres?



Se sap