El que ve ara com sempre per definir però així a priori marxar dels orchards demà passat. Fer carretera fins deixar al Boi i la Kariin on comencin el treking i jo em quedo amb la furgo d'en Boi. Olé! Uns quatre dies per mi. No sé on, no sé fent què, però allà estaré. Pel sud de la illa sud de New Zealand.
Em sento estranya. De fet ara em sento bé. Potser és el final de treballar, el fer allò que no gaudia s'acabat i ara torna allò divertit. He intentat gaudir del que he fet, i en part ho he aconseguit, però un seguit de coses m'han dificultat la tasca. Fins la última setmana que no he tingut la caravana no he pogut trobar el lloc on relaxar-me i treballar en les meves coses. La relació amb la Kariin, no ha estat fàcil a pesar que totes dues ho hem intentat per la situació que ens obliga. I els dies sense ànims per treballar, fins i tot a vegades compartit amb la resta de la gent, no ajudaven a les raons de perquè estava aquí.
Normalment quan tant s'ajunta que no m'agrada, ho canvio. Hagués marxat més d'un cop però com que necessito els diners ja estava bé on era i el que em donava forces era que tot això tenia una data límit. Han sigut unes setmanes de fer allò que no vull per ara gaudir uns mesos fent allò que vulgui, no està malament l'intercanvi, no? Mmm!! Quina tranquil·litat, a aquesta hora ahir era tard per mi, avui ja no tinc horaris altre cop!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada