Reflexions de l'amor

Una d'aquestes persones que creuem camí a la vida va dir-nos l'altre dia 'fins que trobi a la persona que estigui en el mateix moment de la vida que jo' referint-se a la futura i “definitiva” parella. Em va fer pensar, què m'està dient? Potser trobo a la persona però no som al mateix moment? i doncs què? La perdo? O ja ens tornarem a trobar? O com diu un bon amic meu, 'no hi ha una única mitja taronja per cadascú' així que... en diferents moments podem arribar a ser diferents taronges? Segurament els dos estan en el correcte.

Per altra banda la meva sista em diu que després de retrobar el que pensava que podia ser el seu amor s'adonat que el que són és bons amics. I em pregunta què és allò que hi havia entre ells abans? Estaven al mateix moment i ara ja no? Aquell moment passat era on podien ser una taronja, però ara necessita d'una altra meitat? O simplement ho estaven abans tal i com ho podem estar en un futur? Confusió?

Tota la vida són moments. Voler un got d'aigua o no pot canviar molt. Ens enamorem d'algú pel moment on som tots dos?

Reflexions de l'amor d'una enamorada (d'un moment?) a vegades confusa.

Aprenentatge a partir de l'experiència.

Sóc escèptica.

La llum de la lluna

La llum de la lluna casi plena il·lumina. Il·lumina tant com per llegir un llibre sota la seva lluminositat però encara hi ha gent que camina amb el lot. Vivim en una societat on tot és així, utilitzem allò que tenim més que per allò que necessitem. No tenim prou amb gaudir el que tenim i el que necessitem, la humanitat vol més. A costa de què? Tan és, mentre s'aconsegueixi allò que interessa. Que interessa per qui? Per tothom que no pot veure més enllà de tot el que l'envolta, per tot aquell que no pot veure la llum de la lluna.

Pulau Perhetian Kecil, Coral Bay. 21 de setembre de 2010, les 0:20h.

Una tornada ben completa

Kuala Lumpur m'ha omplert! 

El somriure de la gent

les converses amb desconeguts a l'aeroport, a la cua del restaurant, a la cantonada...

els retrobaments amb els amics

els nous amics

les aventures nocturnes :)

el menjar, nyamiii!!

el clima

la llengua

no rules, or not too much 

Definitivament,Malaysia, Asia

Ah! al final no couchsurfing :( altre cop to Le Village... :)

De tornada

Apa khabar!!!

Si si!! He tornat! He tornat a volar Oz to Kuala Lumpur. This country it's f. hot!! Panaaas!! But I like it! I start to remember things I forgot already... small details like how they use the thumb to indicate directions, the sound they use to call the waiter or somebody, it sounds as a kiss... and i'll remember more, slowly slowly because in this life everything arrive!! :)

Now I'm in KL international airport... making time until my couch will be available... i'm not sure if take the bus or do hitchhiking... i'm thinking take the bus, i want a little relax... 

Thousands of thanks to all my family I left in Turnstyle, in Brissie. One by one. What a wonderful pleasure to be part of this amazing family!! Never i'll forget everything you have been giving to me. Only i'll miss you a looot my brothers and sisters!! You know, you have home in Barcelona! If u wait a bit, we'll meet there!! mmm!! Thanks, thanks, thanks! I learnt a lot and i'm so happy to could share the life with u guys! Continuous always like that! I love youuuuuu!!

Well people!! see u soon??!!

Like always... take care, enjoy and be happy!!

Per estar més aprop de vosaltres :)

La Tea ja té cara... la Tea és la meva MacBook... una de les meves joguines...
Tea has personality already... Tea is my MacBook... one of my toys...

Would u recomend some films to me?
Em recomanes alguna pel·lícula?
Me recomiendas alguna película?

Brissie on september 3rd, 2010 (I)

Today the day has been lovely. I got up with the idea to go to buy the books to my sister. After breakfast I asked to Michael and Paul the perfect place to buy it and Michael showed me an ad in the newspaper where a book store is making sales. Alright, find it. Pic to the list of books and to there, with my new old-school push bike. The day was sunny and wonderful... my bike and my helmet, lovely!!

In the shop I could feel the woman loves the books! I gave to her the camera and she started to give me the books, i told her, i'm not going to buy all of this but i'm interested to know the weight. She was amazing! She was a cancer researcher during 15 years until her husband died and she realized that had to change. She opened a lovely book store. She said 'never I was a scientific'.

The more lighter books to my sister:
- A handful of dust by Evelyn Waugh
- Tender is the night by F. Scott Fitzerald
- To kill a mocking-bird by Harpar Lee (I wanna read this one)

After that, supermarket to take a cheese for pizza's day for tomorrow. Easy, quickly, without think, only action! Succes!

Then, way back home I had the feeling to go to see my friends Tin Can Radio and company, this group of people wich on summer picked Alex and me up from the gold coast airport to Brisbane and invited us to eat something in their lovely house. By misunderstandings, we hadn't met again until I called them, on winter time, to sleep the first night I came back to Brissie. Quickly they said me yes! And today I came back after a month happened this. The door was open and a hello was enought to them to appear the guys and give another hello to me!! Quickly I invited them to tomorrow's pizza day... and after I met the new choocks (the hens) I went to their private river jetty where Hannah and Emma were. The first thing, Emma gave me a joint :) After that, start to play her guitar and sing to me, my first time I heard her lovely voice... we spent couple of hours in the jetty speaking, eating and taking a swim, argg, but so refreshing!

Continuing riding my bike... to be continued!

Menjar, un plaer i necessitat a les mans de tothom

Us he parlat ja del Food Not Bombs (FNB), veritat?? Doncs estant aquí, la nocturna de la casa, a la 1:50h de la matinada, apareixen en Nick i en Justin (col·laboradors del FNB) portant menjar... m'encanta aquesta filosofia del compartir. A Turnstyle tenim organitzat per demà el pizza day i, of course, està tothom convidat així que els nois, que han tornat ha anar dumster diving ens han portat cosetes... :) i així demà tots feliços. Però no és només avui que gent apareix portant menjar... recordo l'Ahmed venint per deixar el pà, un noi (no recordo el nom :( portant un parell d'ampolles de llet i un dia els de la casa preguntant-se entre ells si sabien quelcom sobre el menjar que hi havia a la beranda... I altres cops, la gent que ve agafa menjar, sobretot quan acabem d'anar dumpster diving... M'en can ta!

Com deia i sentia l'Ange i jo, quina traquil·litat poder menjar tant com et vingui de gust...

Dada curiosa i impressonant que en Michael ens va dir l'altre dia:

Amb el menjar que es llença en un any a Austràlia es pot alimentar a 30.000 persones durant tota la seva vida!!

Jooo!! Ara no me'n vull anar, vull viure una temporada a Brisbane!! Melbourne em va agradar com a ciutat, però estic trobant una bona colla d'amics i coses a fer aquí a Queensland... :)