La meva Aventurilla...

Lluny

2011-07-07T11:49:00.002+10:00

Abans d'ahir plorava d'enyorança de la meva gent. 

L'endemà ma germana m'eixugava aquestes llàgrimes des de l'altra banda del món.

Ahir vaig poder tornar a dir: 'Today is the best day of my life'

Avui és encara millor! :)

Ens veiem en un no res, genteta!!

Dit està

2011-06-15T18:11:00.000+10:00

Havia pensat deixar-ho en secret fins i tot per la meva germana... Volia veure directament la cara que poseu en trobar-me allà però la meu mare em va dir, jo estic molt contenta de saber que vols venir, pq no vols donar aquesta felicitat fins que vinguis també a la teva germana? I vaig pensar, es veritat mama!! (i es que ma mare en sap molt de la vida) així que eso, li vaig dir a ma germana i ara a poc a poc li vaig dient a la gent, aviam que en penseu de la meva noticia, una mica bomba és, oi?

Això... com ho dic?

2011-06-15T15:45:00.000+10:00

Considero la meva aventurilla una òptima oportunitat que he tingut per gaudir i créixer en la meva vida. Estic contenta d'haver pres aquella decisió ara farà, uauu! casi 1000 dies! He tingut la oportunitat de recórrer un camí que mai oblidaré. Un camí ple de molt, de moments i, per mi, sobretot de gent. I ara en mirar enrere, al principi d'aquesta aventurilla, el sento llunyà. I el record de tot el que he viscut em dibuixa ràpidament un somriure que demostra que m'ha encantat viure-ho i m'ha encantat fer-ho com a nòmada. M'ha agradat tenir la oportunitat de descobrir una altra manera de viure, i es que, quin regal caminar lliure pel món! No he sabut mai massa cap a on anava però sempre he sabut on he estat i ha sigut entre Asia i Oceania que les terres de set diferents països m'han acollit amablement per mostrar-me les semblances i les diferencies que tot ésser humà tenim. I es que ara tinc amics repartits pel món. Alguns els he conegut a casa seva, altres en les diverses i variades aventures que la gent viu, i es que en n'hi ha per escriure un llibre! Hi ha gent que realment porta un estil de vida que jo la considero com a poc interessant, però bé, d'això ja en parlaré.

Ara és aquest record llunyà d'aquells primers companys de viatge, d'aquells primers amics fets en aquesta aventurilla que em porten fins al Canó de Pai, al nord de Thailand, decembre 2008. L'Andrés, la Colette i jo ens havíem arribat fins aquest magnific racó a prop de Tacomepai, la granja orgànica on estàvem allotjats, per fumar-nos un porret d'aquesta maria tant diferent a aquesta que trobem a Barna o a New Zealand. Entre xerrades i riures la Colette comenta que s'enyora de casa, que està començant a pensar en tornar. Eren uns dos anys fora de casa seva, sense els seus amics, aquells amics que la coneixen, que saben qui és ella. Jo en aquell aleshores portava tot just un mes fora del niu. Els ulls amb els que miro ara se'm fan diferents als d'aquella Estel·la al canó de Pai i ara m'uneixo en sentiment amb la Colette. Sento que és el moment perfecte perquè els meus ulls posin altre cop la mirada en allò que els hi és més que conegut, en allò familiar, en allò que hi han mirat tants cops però que ara ja fa tant que no ho fan i poder observar com és aquesta renovada mirada. Són interessants els sentiments que se'm generen tot pensant en les vacances a Barna :) Sí senyors, no li dic tornada, faig unes vacances a casa. Tinc bitllet de tornada! I clar, el d'anada!! Tinc tantes ganes de veure a la meva gent, als meus amics, aquells que m'estimo, que em coneixen, aquells que conec, aquells que tant enyoro, aquells amb qui potser ens hem parlat contades vegades durant la meva aventurilla o ni tan sols hem parlat (entenent “parlat” com a qualsevol mena de comunicació) però que els hi tinc un gran amor, aquells que formen part de la meva vida quan sóc a Barna, a Catalunya. També tinc ganes de conèixer als nous membres d'aquesta la vida de catalana a casa, que entre nadons i noves parelles tots plegats són uns quants, eh gent!

Aix! Tinc ganes de ser per terres catalanes altre cop i em sento feliç de tenir aquest sentiment. Si miro sis mesos enrere encara no veia el moment de tornar, així que genial, ara ja hi és. I altre cop, com quan vaig decidir aventurar-me a captar diferents perspectives de la vida, estic genial aquí on sóc, a New Zealand. No vull marxar! Però també tinc inquietuds per tornar a les antípodes, que més o menys es on queda Catalunya de New Zealand; i l'enyorança de la meva mare, de meva germana, de la gent és el que em fa tornar. I és la meva mare que fa realitat que torni. Aquest cop, en comptes de venir ella a visitar-me és ella que em finança que vingui jo. Així que aquí demano a tots aquells que se'ls hi hagi dibuixat un mínim de somriure en saber de les meves vacances que si us plau agraïm-li amb lletres enormes com enorme és el detallaçu que té donant-me la oportunitat d'arribar-me no tan sols fins a ella si no fins a tots vosaltres!

GRACIAS MAMIIII!! TE QUIEROOOO!! ERES EL SOL QUE BRILLA EN MI MAR!! Y QUIERO VERTEEEE!!! Y TE VOY A VER PRONTO! :) MUUUAK!

Working Holiday Visa per Nova Zelanda

2011-04-15T15:53:00.005+10:00

Ho sé, fa molt que no actualitzo. Fa bastant també que no penso en fer-ho, ja tornarà el moment de dir coses... de moment us passo el link per si algú està interessat, per aquells que viatgem sota el passaport espanyol,

ara, és el moment

per sol·licitar la working holiday visa. És un visat d'un any (per uns 60€) q et permet entrar i et dona dret a treballar en aquesta meravellosa terra per tal de poder aconseguir calerons per viure aquí. No vull enganyar a ningú, la feina més fàcil d'aconseguir, i és fàcil de trobar-la, és recollint fruita. Depèn de la temporada però hi ha cireres, pomes, peres, kiwis, raïm, etc... però no us oblideu de que sempre s'ha de provar de fer el que t'agrada també, ok?... Si es treballa un mínim de 3 mesos a l'agricultura, és pot ampliar el visat per 3 mesos més per uns 70€.

New Zealand és un país que dona molt per viatjar i no tant per treballar, això segur! Una amiga meva va passar 15 mesos i hi va treballar 4, no està malament, no? Més cosetes, penseu també en que és un país on fa fred! i es veu que bastant! quant més al nord menys, però encara existeix hivern. Ara mateix estem a la tardor i ja va fent rasquilla, però diuen que si tens la roba adequada, no fa fred enlloc!! Un bon sac de dormir, una bona jaqueta, alegria, amistats i a gaudir!!!

Pel VISAT s'ha de tenir màxim 30 anys (inclosos). Un cop acceptat et donen un any per entrar i un cop entres comença a comptar l'any d'estada a New Zealand. Donen 200 places, així que voleu en demanar-la, no dubteu! Us heu de registrar a la pàgina abans per fer-ho més ràpid.

Alé, resum:

WORKING HOLIDAY VISA (Sol·licitud)
http://www.immigration.govt.nz/migrant/stream/work/workingholiday/spainwhs.htm
20 d'abril de 2011, a les 10am a nz,
Nit del 19 al 20 d'abril, a les 00h d'Espanya

VOLS TO NEW ZEALAND
Chequejeu
http://www.airasia.com/nz/en/home.html des de Christchurch (South Island NZ) fins a Paris o London (petis aeroports)
http://www.skyscanner.es/ fa un scaneig de moltes companyies i et diu les q et porten allà i a vegades un preu orientatiu. Recomano anar al web de la aero línia.

Ho deixo clar perquè a vegades no hi pensem en el canvi horari, jejje!!

Working Holiday Visa per Nova Zelanda

2011-04-15T15:53:00.001+10:00

ara, és el moment

Va de números

2011-01-28T15:56:00.002+10:00

Cosa curiosa. A mi m'ho sembla.

Calculant dies he acabat fent un ràpid excel per saber quants dies porto de viatge (la meva càmera petita, que m'ho diu, està a la furgo del Boi justament aquesta nit, jeje! No hay mal que por bien no venga, eh mami! Vamos, que he trobat allò positiu en l'imprevist :)

Pos eso, he fet un excel i he recordat que la mare em va fer adonar-me'n que portava 555 dies d'aventurilla en aquells temps i com que és ràpid fer-ho he fet un, i quin dia serà quan en porti 1111? Uau!! Pos curiosament, serà el 27 de novembre de 2011. El meu aniversari.

Avui començo el 808. Bona nit genteta!

Rápida lectura

2011-01-28T15:54:00.000+10:00

(…) “Dios nos tira por ahí y si no nos gusta el lugar empezamos a buscar otro. Estoy seguro de que ustedes buscan el suyo.” (…)

Una sombra ya pronto serás

Osvaldo Soriano

Film recomanation

2011-01-28T15:53:00.000+10:00

What dreams may come (1998)

Directed by Vincent Ward. With Robin Williams, Cuba Gooding Jr., Annabella Sciorra

It happen to you also that sometimes the answers arrive in the perfect moment from whatever, as a films for example? Don't give up! and enjoy the film!

Vida de no tan curranta

2011-01-27T15:54:00.002+10:00

Avui he acabat de currar. Ha estat l'últim dia de recollir cireres. A partir d'ara a moure'm una miqueta per New Zealand sense gastar gaires calerons. Ara és ara i ara és el final de les cireres. Definitivament han marcat una altra època a la meva vida. Curta però intensa.

El que ve ara com sempre per definir però així a priori marxar dels orchards demà passat. Fer carretera fins deixar al Boi i la Kariin on comencin el treking i jo em quedo amb la furgo d'en Boi. Olé! Uns quatre dies per mi. No sé on, no sé fent què, però allà estaré. Pel sud de la illa sud de New Zealand.

Em sento estranya. De fet ara em sento bé. Potser és el final de treballar, el fer allò que no gaudia s'acabat i ara torna allò divertit. He intentat gaudir del que he fet, i en part ho he aconseguit, però un seguit de coses m'han dificultat la tasca. Fins la última setmana que no he tingut la caravana no he pogut trobar el lloc on relaxar-me i treballar en les meves coses. La relació amb la Kariin, no ha estat fàcil a pesar que totes dues ho hem intentat per la situació que ens obliga. I els dies sense ànims per treballar, fins i tot a vegades compartit amb la resta de la gent, no ajudaven a les raons de perquè estava aquí.

Normalment quan tant s'ajunta que no m'agrada, ho canvio. Hagués marxat més d'un cop però com que necessito els diners ja estava bé on era i el que em donava forces era que tot això tenia una data límit. Han sigut unes setmanes de fer allò que no vull per ara gaudir uns mesos fent allò que vulgui, no està malament l'intercanvi, no? Mmm!! Quina tranquil·litat, a aquesta hora ahir era tard per mi, avui ja no tinc horaris altre cop!

Vida de curranta

2011-01-27T15:50:00.000+10:00

Les cireres.

He menjat moltes cireres últimament. Però n'he recollit encara més. Calculant a grosso modo surten que hauré recollit unes 3 tones d'aquest apreciat fruit en el meset que he estat aquí.

És tot un món això de treballar al camp. T'aixeques tan d'hora com el sol, et poses la roba de feina i a pujar escala, moure escala i carregar cireres.

Les cireres han de ser perfectes. Una mínima mesura, d'un bon color i que no estiguin malmeses. Les eines són un arnés, un cubell blau cuadradet molt mono ell per cinc quilos de cireres i l'escala.

Jo he usat guants. El Boi encara no entén com he pogut treballar amb guants, però jo n'estic ben contenta, tot i això tinc els dos dits índex una mica durillos però la resta de la mà perfecte.

Si no plovia o feia massa calor eren jornades de 9 hores. El salari mínim sempre era nostre i si feiem suficients cubells començàvem a cobrar per cubell, a uns 6 dollars normalment.

El temps em passava ràpid quan anava a cubells, però quan la línia de cirers no era bona i anava al salari mínim eren unes hores intenses. Però en acabar teníem la tarda lliure, o més o menys no Boi?

A dins el cubell no s'hauria de trobar de tot, però no sempre es veu ni sempre es vol llençar aquella cirera que tant a costat d'agafar, o no, o simplement és gran i així el cubell va més ràpid... Imagineu-vos, pujada a la escala pillant les cireres de dalt i pam, es cau el rabito, merda, ja no val. Au! Una més a terra però, ja els últims dies, a vegades la deixava a dins el cubell. No és tant dolent, després a la pack house (allà on empaqueten les cireres) hi ha els qui trien i classifiquen les cireres.

Al camp era encantador quan podia escoltar les fulles dels arbres en moure's per ràfegues de suau vent i el cant d'algun que altre ocell enfilada dalt de l'escala. Però no era sovint. Quan estava al camp, no era un silenci maco. El més impactant eren els trets, les sirenes i els sorolls varis per espantar els ocells (una autèntica bogeria de sorolls). No es quedaven lluny els tractors que venien a recollir els cubells plens de cireres i es que senyors, som en temps de collita i així es deixava escoltar amb els recollidors també. Aquelles cireres que cauen als cubells buits quan comencen a omplir-se, clac, clac, clac. Les escales que xoquen entre arbres, punsch! Les cireres dolentes, i algunes de bones, que cauen a terra, pum, pum. El cantussejar d'algun que altre recollidor no massa afí a la música, ioeee, ioeee. I depèn del dia, el xerrar de la gent i molt en xec, hustik lak kkierrettt dubrouno.

Hi ha hagut dies per tot. Dies d'estar les cireres i jo, dies més calmats on era jo en silenci i els meus pensaments, altres simplement per gaudir de la facilitat d'expressió de la meva llengua i altres per riure amb els companys. He tingut dies de música seleccionada, altres de música aleatòria i fins dies d'escoltar algun llibre i tot. També hi hagut espai per tenir petites converses amb autèntic kiwis companys d'arbre. I dies freds, calorosos i plujosos essent possible tot això en una mateixa jornada de feina. I dies. Dies que han passat volant. No em crec que estigui visquen la última hora del 27 de gener de 2011. Em sap greu però no fa gairebé un mes de cap d'any. En serio? Dies.

Visión de mi y de la vidA

2011-01-27T13:10:00.003+10:00

(Adaptació d'una carta a la mare reescrita en varis dies)

(...) Esta claro que mi decisión de irme durante un tiempo (o un año como pensaba en un principio) no fue tan solo ésta la razón. Con mis recién 26 años no había viajado demasiado y siendo ese el primer año de soltería, después de casi 10 años con parejas, pues sí, tenía ganas de aventurarme como algunos de mis amigos habían hecho con anterioridad. Tenía ganas de no volver a sentir ese gusanillo de envidia cuando estos amigos volvían y explicaban sus historias. Joo! Yo también quiero hacerlo, pensaba. Y pues eso, aquí estoy, en aventurillas varias. En ese 2008 todo fue bastante rodado y se me brindó la oportunidad de ir ha realizar uno de mis sueños. Y así, con buena relación con la familia, con buenos amigos, con buenas y buenísimas oportunidades de trabajo y siendo feliz en la ciudad que me había acogido por los últimos diez años de mi vida, dí el paso. Y llegó la noche, la noche del 11 al 12 de noviembre de 2008, la última noche de estar en tierras catalanas. Una locura de noche! Haciendo la mochila, acabando de decidir que me llevo y que no, poniendo música en mi ipod, haciendo la maleta con lo que dejaba allí, decidiendo que me voy a poner para el avión, revisando la lonely planet de Tailandia (la guía de viaje) y unas cuantas cosas más que ahora, con la distancia en el tiempo, ya no puedo recordar. Pude dormir una hora antes de que la familia me recogiera, que nervios! Y eso, allí llegaron. Me despedí entre lágrimas de mis compañeros de piso, François, David, Felix y Claudia los cuales me regalaron una foto de todos nosotros y una brújula de 1930 para que sepa volver... Y ya está, al coche. Yo sentada detrás, con mil pensamientos en la cabeza, mirando a la familia que no iba a ver en un tiempo, revisando Barcelona, y nerviosa, nerviosa por ese avión que en unas horas me iba a dejar sola en Bangkok, Thailand. Feliz pero nerviosa. Aeropuerto. Espera. Fotos y despedida. Y crucé el umbral a la aventurilla!

Y ahora, y después de más de dos años de esa última noche y del día de mi partida, puedo decir que en aquel entonces era toda una niña todavía. Inocente e inmadura y de hecho, aquellas fotos del aeropuerto lo demuestran. Todavía tengo que madurar más y todavía conservo parte de inocencia, me gusta tener siempre la niña que fui dentro de mi, pero como persona sé que he crecido. Estos dos años de aventurillas (como me gusta llamarlo) me han dado mucho que aprender. Y me encanta aprender! Y sí, yo lo llamo aprender aunque no sea sentada en una mesa, delante de un profesor y estudiando de libros, aunque libros he leído.  

He aprendido mucho de gente y no solo los conocimientos que han compartido conmigo (que han sido muchos) si no también el como es la gente, el como tratar con ellos y es que como dice Andy, que tiene muchos y muy buenos dichos, quiero a la gente, quiero a mi especie. Me encanta la relación con la gente. Me encanta conocer a la persona, saber lo que quiere dar a conocer, descubrir como se siente y en definitiva como es. Siempre hay algo que compartir y es que me encanta compartir todo lo que es posible, desde la espera del tren, hasta la habitación pasando por una comida, el te, una conversación sin profundidad o una larga charla sobre el significado de la vida y del estado de la humanidad. Son personas que forman parte de mi vida, con menos o más intensidad, y después, sobretodo con los últimos, desafortunadamente se van, nos vamos. Personas a las que he cogido cariño. Sí, un cariño que quizás desde la mirada del que no se ha sentido lejos de los suyos, cuesta entender. Un cariño y un aprecio que rápido se crean por eso de que sabemos que no tenemos mucho tiempo para cocer la amistad que podemos brindarnos. De hecho, no he hecho más que seguir los pasos que ya daba en Barcelona. En mi último año allí conocí a mucha gente, había días o noches, porque siempre he sido muy nocturna, que no quería irme a dormir sin haber conocido a alguien nuevo ese día, y siempre lo conseguía. Luego, no siempre yo o ese nuevo amigo teníamos suficiente tiempo para conocernos profundamente. Aquí, en la aventurilla, parece más normal y es más fácil, e incluso a veces más interesante puesto que las personas que puedo conocer tienen diferentes procedencias, culturas e ideales. Estas diferencias entre nosotros abren puertas al conocimiento, a un conocimiento no escrito y no preestablecido.  

He aprendido mucho y por supuesto mucho de la cultura asiática, donde he pasado gran parte de la aventurilla y tengo que decir en su favor que es una cultura maravillosa. Para el quien no la conozca lo que se puede ver a primera vista, son las sonrisas que la gente regala sin más, conversaciones abiertas a ser empezadas en cualquier momento, amabilidad y cortesía agradables. Un poquito más cerca de ésta cultura asiática te da la oportunidad de conocer la importante preocupación por el bienestar del prójimo, el dar sin necesidad de pedir, el interés en las relaciones entre la gente, entre el prójimo, el interés en saber del que llega de lejos (perdida ahora en los países occidentales) y una gran importancia de la familia. Como años atrás también en Europa y en Catalunya, las familias son numerosas en su gran mayoría, con muchos hijos. Viven varios miembros de la familia juntos y mostrando una intimidad muy diferente a la que nosotros tenemos.  

En parte es todo más compartido y todo es mucho más fácil en esta cultura. Digo en parte porque se comparte la vida, los espacios de la casa, pero el trabajo de cada uno aún está muy determinado por el sexo de la persona. Por ejemplo en el caso de West Papua, las mujeres tienen un papel y los hombres otro. En este punto  no estoy totalmente de acuerdo en como hacen las cosas, pero es su manera y es tan correcta como cualquier otra porque es como lo sienten. Interesante estar aquí para entender como funciona y los sentimientos de una parte y de la otra. Los hombres se pueden pasar tranquilamente el día dando un paseo, descansando y haciendo relaciones con los amigos, conocidos y/o familia. La mujeres tienen sus obligaciones, pero, y sobretodo las más mayores, lo hacen con mucha naturalidad. Es lo que se les han inculcado de pequeñas y no entienden de otra cosa. Lo hacen todo sin prisa, se levantan, cocinan, limpian un poco, salen a comprar si es necesario y una vez hecho lo básico, llega el momento de descansar, que también lo tienen. En Papua, donde me pase un mes viviendo (entendiendo viviendo como el acto de vivir y todo lo que comporta) y donde no hay mucha influencia del mundo occidental, te das cuenta de que el descanso es una parte importante del día. Si uno está cansado, a dormir, nadie va a cuestionar el porque, el donde ni el cuando. Simplemente uno está cansado, pues aquí se duerme, el resto, puede esperar. De hecho tienen una palabra en su idioma para decir 'todavia no' sin tener que negar: 'belum'. No diré que son gente con estrés ni mucho menos, saben disfrutar de la vida. Tampoco diré que son los más sabios del mundo, pero son felices disfrutando la vida y eso se ve rápido. No están inmersos en ese mundo donde todo se mueve por el dinero, donde una vida de trabajo satisface. Como personas necesitan comer así que  buscan la manera y con tener esto y un poquito, no demasiado más, ya son felices. Tienen la familia y la gente de su alrededor.

Los que lo necesitan tienen su trabajo (dentro o fuera de casa) con más o menos frecuencia, y después de eso, sí, pueden pasarse horas sentados hablando entre ellos y/o pensando en su cosas, un rato durmiendo, comiendo, la ducha y otro día más. Y pues, no me parece tan mal, ¿que tienen que envidiar al famoso y tantas veces soñados países occidentales? ¿El hecho que tengamos la responsabilidad de pasar horas y horas de nuestras vidas trabajando (y orgullosos de ello) que con suerte será en trabajos que nos gusten, para poder pagar pisos, comida excesivamente cara (porque el sistema funciona de tal manera que se puedan elevar los costes) para enriquecer a unos cuantos, a unos terceros, para que al final nos reste algo de nuestro salario y podamos gastarlo en coches, ropa, muebles, viajes y demás bienes y/o accesorios o guardarlo en un banco que nos cobra dinero por tener dinero para enriquecerse a nuestra costa? Pues yo, desde aquí, no envidio ese soñado tipo de vida occidental. El dinero ayuda y el trabajo da dinero.

Así que lo que yo he hecho desde que me fuí de Barna se podría decir que ha sido bastante vida de papuanense. He tenido dinero que me ha ayudado a disfrutar de la vida así que he hecho y todavía hago lo que me interesa, lo que necesito, lo que siento y lo que quiero hacer. Aunque me ha dado bastante de si, parece que el dinero que tenia se iba a acabar así que mi mejor idea para volver a obtenerlo ha sido venirme para New Zealand con la working holiday visa. De momento decisión muy acertada, parece que todo funciona. Estoy, ahora mismo, en la caravana que he alquilado del campamento del huerto donde estoy trabajando recogiendo fruta, cerezas! que era el trabajo que tenia en mente hacer puesto que quiero extender la visa y es necesario trabajar en la huerta y además pensaba que recuperaría mi forma física, estaría bien al aire libre y comiendo mucha fruta, así que estaba contenta con la idea. Ahora, a pocos días de acabarse las cerezas de los árboles, puedo añadir que estoy harta de cherries, de cerezas! Que me siguen gustando y cada día como, pero no puedo máááááás!! aquí y ahora estoy en el principio de dos días y medio de descanso que tengo después de dieciocho días continuados de recoger cerezas! Se agradeeeecen! Hace tiempo que no pensaba en el fin de semana... pero todo bien, ahora ya no duermo en tienda de campaña, duermo en la caravana y se agradeeece también! Me quedan unos pocos días de trabajo por suerte y luego mi idea en New Zealand está por definir. Me voy adaptando a la vida occidental cogiendo la opción de vivir sin demasiado dinero siempre que se puede.

Más de dos años. Viajando. Sabéis que yo ya no lo llamo viajar? Desde ya hace tiempo lo llamo un tipo de vida. Soy lo que se llama una nómada :) Sí, en este tiempo he tenido pensamientos de 'estoy cansada de esta forma de vida' pero cuando pienso en Barcelona, en hacer lo que ya tenía, no puedo encontrarlo más interesante que lo que hago allí donde estoy. Lo único que la vida de allí tiene a los amigos que aquí no están. He tenido suerte y con algunos nos hemos ido encontrando, incluso dos veces, pero todavía me faltáis mucho chicos! Me falta compartir esas risas y esos momentos nuestros. Me falta compartir la vida con vosotros! Que frase más dura me acaba de salir. Es bonita, pero dura porque de momento seguimos nuestras vidas sin compartirlas demasiado. Cualidades del nomadismo supongo. Lo negativo de un total positivo.

Bueno, más o menos a todo esto es donde quería llegar. De mis conocimientos adquiridos, puedo decir que cuanto más sé, más me entristece y me enfada la humanidad y como funciona el mundo que hemos creado como sociedad. Todo lo que ha pasado y todo lo que todavía está pasando! Necesitamos una revolución para cambiar muchas cosas gente. Hace años que en la sociedad se necesitan cambios para mejorar las relaciones entre nuestra especie, que en su gran mayoría no las llevan con facilidad. Espero que llegue pronto, porque todo llega queridos!

Un besazo enorme a todos y a todas y gracias por dedicar estos minutos en leerme.

vull donar una mica d'informació...

2010-10-09T20:59:00.003+10:00

Com a passaport espanyol que tenim tenim la opció, nova d'aquest any, d'ha optar a la working holiday visa per Nova Zelanda. Per aquest any 2010 ja no queden places, es tornaran a obrir a l'abril i puc dir, que no sé si serà igual aquest any, que l'any passat es van obrir el 20 d'abril 2010 (NZ time, eh Boi!! :)

Feu una ullada valtros mateixos...

Working holiday visa per New Zealand

Au! A gaudir de la vida, per què no?

M'agrada

2010-09-22T20:19:00.000+10:00

Escric. Escric perquè m'agrada. M'agrada expressar allò que penso, allò que sento. Encara tinc coses a dir però estan per ser endreçades al meu cap. Tot agafarà la forma que ha de tenir. Necessito tenir l'espai, l'eina i el temps per fer-ho. En breu. Tot va coent dins l'olla. 

Reflexions de l'amor

2010-09-22T20:17:00.000+10:00

Una d'aquestes persones que creuem camí a la vida va dir-nos l'altre dia 'fins que trobi a la persona que estigui en el mateix moment de la vida que jo' referint-se a la futura i “definitiva” parella. Em va fer pensar, què m'està dient? Potser trobo a la persona però no som al mateix moment? i doncs què? La perdo? O ja ens tornarem a trobar? O com diu un bon amic meu, 'no hi ha una única mitja taronja per cadascú' així que... en diferents moments podem arribar a ser diferents taronges? Segurament els dos estan en el correcte.

Per altra banda la meva sista em diu que després de retrobar el que pensava que podia ser el seu amor s'adonat que el que són és bons amics. I em pregunta què és allò que hi havia entre ells abans? Estaven al mateix moment i ara ja no? Aquell moment passat era on podien ser una taronja, però ara necessita d'una altra meitat? O simplement ho estaven abans tal i com ho podem estar en un futur? Confusió?  

Tota la vida són moments. Voler un got d'aigua o no pot canviar molt. Ens enamorem d'algú pel moment on som tots dos? 

Reflexions de l'amor d'una enamorada (d'un moment?) a vegades confusa.

Aprenentatge a partir de l'experiència.  

Sóc escèptica.  

La llum de la lluna

2010-09-22T20:12:00.001+10:00

La llum de la lluna casi plena il·lumina. Il·lumina tant com per llegir un llibre sota la seva lluminositat però encara hi ha gent que camina amb el lot. Vivim en una societat on tot és així, utilitzem allò que tenim més que per allò que necessitem. No tenim prou amb gaudir el que tenim i el que necessitem, la humanitat vol més. A costa de què? Tan és, mentre s'aconsegueixi allò que interessa. Que interessa per qui? Per tothom que no pot veure més enllà de tot el que l'envolta, per tot aquell que no pot veure la llum de la lluna.

Pulau Perhetian Kecil, Coral Bay. 21 de setembre de 2010, les 0:20h.

Una tornada ben completa

2010-09-10T13:54:00.000+10:00

Kuala Lumpur m'ha omplert! 

El somriure de la gent

les converses amb desconeguts a l'aeroport, a la cua del restaurant, a la cantonada... 

els retrobaments amb els amics

els nous amics

les aventures nocturnes :)

el menjar, nyamiii!!

el clima

la llengua

no rules, or not too much 

Definitivament,Malaysia, Asia

Ah! al final no couchsurfing :( altre cop to Le Village... :)

De tornada

2010-09-09T18:42:00.001+10:00

Apa khabar!!!

Si si!! He tornat! He tornat a volar Oz to Kuala Lumpur. This country it's f. hot!! Panaaas!! But I like it! I start to remember things I forgot already... small details like how they use the thumb to indicate directions, the sound they use to call the waiter or somebody, it sounds as a kiss... and i'll remember more, slowly slowly because in this life everything arrive!! :)

Now I'm in KL international airport... making time until my couch will be available... i'm not sure if take the bus or do hitchhiking... i'm thinking take the bus, i want a little relax... 

Thousands of thanks to all my family I left in Turnstyle, in Brissie. One by one. What a wonderful pleasure to be part of this amazing family!! Never i'll forget everything you have been giving to me. Only i'll miss you a looot my brothers and sisters!! You know, you have home in Barcelona! If u wait a bit, we'll meet there!! mmm!! Thanks, thanks, thanks! I learnt a lot and i'm so happy to could share the life with u guys! Continuous always like that! I love youuuuuu!! 

Well people!! see u soon??!!

Like always... take care, enjoy and be happy!! 

Per estar més aprop de vosaltres :)

2010-09-04T13:03:00.003+10:00

La Tea ja té cara... la Tea és la meva MacBook... una de les meves joguines...
Tea has personality already... Tea is my MacBook... one of my toys...

Would u recomend some films to me?
Em recomanes alguna pel·lícula?
Me recomiendas alguna película?
 

Brissie on september 3rd, 2010 (I)

2010-09-04T02:33:00.000+10:00

Today the day has been lovely. I got up with the idea to go to buy the books to my sister. After breakfast I asked to Michael and Paul the perfect place to buy it and Michael showed me an ad in the newspaper where a book store is making sales. Alright, find it. Pic to the list of books and to there, with my new old-school push bike. The day was sunny and wonderful... my bike and my helmet, lovely!!

In the shop I could feel the woman loves the books! I gave to her the camera and she started to give me the books, i told her, i'm not going to buy all of this but i'm interested to know the weight. She was amazing! She was a cancer researcher during 15 years until her husband died and she realized that had to change. She opened a lovely book store. She said 'never I was a scientific'.

The more lighter books to my sister:
- A handful of dust by Evelyn Waugh
- Tender is the night by F. Scott Fitzerald
- To kill a mocking-bird by Harpar Lee (I wanna read this one)

After that, supermarket to take a cheese for pizza's day for tomorrow. Easy, quickly, without think, only action! Succes!

Then, way back home I had the feeling to go to see my friends Tin Can Radio and company, this group of people wich on summer picked Alex and me up from the gold coast airport to Brisbane and invited us to eat something in their lovely house. By misunderstandings, we hadn't met again until I called them, on winter time, to sleep the first night I came back to Brissie. Quickly they said me yes! And today I came back after a month happened this. The door was open and a hello was enought to them to appear the guys and give another hello to me!! Quickly I invited them to tomorrow's pizza day... and after I met the new choocks (the hens) I went to their private river jetty where Hannah and Emma were. The first thing, Emma gave me a joint :) After that, start to play her guitar and sing to me, my first time I heard her lovely voice... we spent couple of hours in the jetty speaking, eating and taking a swim, argg, but so refreshing!

Continuing riding my bike... to be continued!

Menjar, un plaer i necessitat a les mans de tothom

2010-09-04T01:50:00.000+10:00

Us he parlat ja del Food Not Bombs (FNB), veritat?? Doncs estant aquí, la nocturna de la casa, a la 1:50h de la matinada, apareixen en Nick i en Justin (col·laboradors del FNB) portant menjar... m'encanta aquesta filosofia del compartir. A Turnstyle tenim organitzat per demà el pizza day i, of course, està tothom convidat així que els nois, que han tornat ha anar dumster diving ens han portat cosetes... :) i així demà tots feliços. Però no és només avui que gent apareix portant menjar... recordo l'Ahmed venint per deixar el pà, un noi (no recordo el nom :( portant un parell d'ampolles de llet i un dia els de la casa preguntant-se entre ells si sabien quelcom sobre el menjar que hi havia a la beranda... I altres cops, la gent que ve agafa menjar, sobretot quan acabem d'anar dumpster diving... M'en can ta!

Com deia i sentia l'Ange i jo, quina traquil·litat poder menjar tant com et vingui de gust...

Dada curiosa i impressonant que en Michael ens va dir l'altre dia:

Amb el menjar que es llença en un any a Austràlia es pot alimentar a 30.000 persones durant tota la seva vida!!

Jooo!! Ara no me'n vull anar, vull viure una temporada a Brisbane!! Melbourne em va agradar com a ciutat, però estic trobant una bona colla d'amics i coses a fer aquí a Queensland... :)

Xerrem, hablamos, talk?

2010-09-03T00:42:00.001+10:00

Hola xente!!

Vull fer una comunicació, sí, sé que si la fes al feisbuk tindrà més respostes, però no estic gaire interessada amb aquest espai... així que aquí us comunico... em queda una setmaneta a Brissie!! I una setmaneta a Oz!! Què cap a on vaig el dijous vinent?? Doncs a vooolar!! Si! literalment! i sí, amb avió que he aprés mooooltes coses rulant pel món però no encara a volar... sniff!! Bé, al kit, volant, volant arribaré a KL (Kuala Lumpur), si altre cop!! Q com es que hi torno... molt fàcil! vaig a trobar-me amb la mama!!! yujuuu!! així que a partir del 13 de setembre estic amb ella tirada, fent realment vacances a una illeta del nord de malaysia, a Pulau (illa) Perhentian (aturada) Besar (gran)... així que tots aquells que vulgueu parlar amb mi és una bona oportunitat engegar l'skype per torbar-me connectada... fins dilluns més o menys em podreu trobar sobretot al vostre migdia començament de la tarda (horari català), dimarts i dimecres no està clar... i a partir del dijous no ho se ben bé, per això aprofito aquests dies, aquest finde!! vaa!! q tinc ganes de xerrar amb tu!! au, q vaig a contar això mateix en castellà...

Traduciendo lo anterior, aunque con otras palabras que no me gusta repetirme aunque sea en otra lengua... expongo que me voy de Australia en una semana, que volaré para Malaysia donde me vuelvo a encontrar con mi mamii!! yuujuu!! a pasar un mes de reales vacaciones en una isla del noreste malayo... y de ahí... ya se verá... pues bien, todos los que queráis hablar conmigo me quedan unos días que me podréis encontrar por el skype a eso de la hora de comer vuestra y al principio de la tarde... (lo más normal, a veces cuando estáis en pleno sueño yo tb estoy conectada..) esto hasta el lunes, martes y miércoles queda un poco en duda, pero no dejéis de intentarlo que quiero hablar contigo!! ale, ahora voy con el inglés...

I'm going to do the best i can with the message in english: in a week i'm leaving Brisbane and Australia. I'm going to meet my mum to Malaysia, to have a real holidays in an island in north est. Pulau Perhentian Besar is the name of this island... well, this message is for tell if u want talk with me, open the skype and still for a few days u can find me there. After wednesday will be difficult, but after september 13th almost impossible at least for an almost a couple of months... talk to u soon! i want it!!

See ya soon my friends, nos vemos gente, ens veiem xente!!
muuuak! (mwa!)

Retalls del meu diari

2010-09-02T23:41:00.001+10:00

Un llibre per prendre apunts...

2010-09-02T22:11:00.001+10:00

Global Gypsy by Gerar Toye

Imatges...

2010-09-01T20:37:00.000+10:00

Turnstyle, la caseta a Brissie:

Sunday Cafe a Turnstyle - 29 d'agost de 2010

La gent ja ha pres seient...

...uns dins, altres fora...    

...en n'hi ha que venen amb la idea d'una nova bici...

...i sempre hi ha els qui treballen, els qui ajuden, els qui observen i els qui són als núvols...

L'Aleisha disposada a fer l'anuci de cafè!!

En Michael buscant el forat a la camara de la bici... (al final no hi havia forat :)

Ja veieu, el dia transcorre entre trobades...

 ...però res complicat... o una mica??

 
I com a bona catalana, q no falti l'escalivada a la trobada...

...pq no es digui, vaig fent cosetes amb la guitar

Per la caseta... als matins...

 
Això ho faig jo :)

Doncs au, qui estic a Australia, Brisbane, Turnstyle. I aquí us mostro coses que hi havia pendents de fer a la casa... basicament al video hi ha en Paul i jo desliant i en Michael rondant per allà...

Això va ser ahir...

...avui menys liat, més relax...

I find it sista! I love it! I made space for it in my diary!

I'm not sure if it'll be confortable... but i love it!

Com portar en un viatge cap a casa tot allò q he anat baixant a poc a poc al jardí... doncs és possible!!

I ja per acabar... us deixo amb l'univers...

i un regal... Kisses my sista!! Kisses my darling!

Critical Mass and Food Not Bombs day

2010-08-28T02:24:00.000+10:00

Avui divendres ha estat un dia ben interessant. Ha començat amb la classe de ioga, a dos de vuit, a la que no he pogut assistir, la son m'ha vençut ja que ahir vaig estar parlant fins tard amb una amiga que està a  Malaysia.  He enganxat als meus companys acabant esmorzant així que m'he preparat el meu i he anat a gaudir-lo al jardí, amb el solet... mmm!! El matí ha anat passant entre música, djembes i guitarra, lectura, creació de cistelles de vímet, riures i xerrades. A mig matí, l'Ange i jo hem decidit començar a continuar el catàleg de la biblioteca del pis de baix, aquell que algú, ja fa temps, va començar. Amb aquesta bona intenció en camí de ser començada ha aparegut en Cillian (es pronuncia Kilian) un irlandès arribat ahir des de Cairns i que s'està a casa del veïns en modalitat couchsurfer (www.couchsurfing.org). En Cillian en una setmana se'n va cap a New Zealand en un vaixell de vela de 10 metres. I no, no és exactament la temporada perfecta per fer la travessa d'Australia (Cairns) cap a  New Zealand, però així és com s'assegura una bona aventura sense opció a avorrir-se, com diu ell. El Cillian ha trobat aquesta aventura simplement amb la casualitat d'ésser al lloc correcte en el moment correcte i, avui, en arribar ell a nosaltres ell mateix s'ha convertit en una casualitat ja que  l'Ange porta un parell de setmanes buscant la mateixa ruta i a mi tot el que estigui relacionat amb vaixells de vela i la opció de navegar en ells m'interessa. Un cop ens hem presentat ja no l'hem deixat escapar fins que ens ha dit tot el que sabia sobre aventures en vaixell, consells i com manegar-s'ho per fer autostop a la mar.  
A partir d'aquí Cillian ha anat descobrint que és això del Turnstyle (que és el nom que rep  l'espai social que hi ha al pis de baix de la casa on visc ara a Brisbane amb en Pauley, Michael, Ko, Aleisha / Teabag, Emma i per uns dies Ange). Aquí en Cillian ha conegut també alguns dels seus membres i tot el que es mou al voltant així que ha decidit tornar després de dinar per gaudir amb nosaltres la 'Critical Mass', la bicicletada que Turnstyle  organitza cada últim divendres de mes a Brisbane, com avui, amb el punt de trobada al King George Square (George St amb Elisabeth St) a les 17:15h per començar la bicicletada a les 17:30h. És tracta de celebrar l'ús de la bicicleta fent el màxim de soroll possible tot cantant i fent sonant el timbre. Hem sigut 13 bicicletes, un patinador (amb el radiocasset) i un kick scotter (en Cillian) disfressats d'animals rodant per la ciutat durant una hora i mitja amb final a Food Not Bombs on nosaltres i tothom que vulgui es pot carregar d'energia tot gaudint el meravellós menjar preparat a base de tot allò que han tret el dia anterior fent 'dumpster diving' (recollida de menjar dels contenidors de les grans superfícies) i d'altres aportacions de petits comerços. Tot aquest menjar el preparen entre uns quants amics, cada cop més, a una casa propera on el reparteixen i és aquí on hem acabat un cop paït el menjar. Allà hem fet la neteja de tot el que s'ha estat utilitzant i s'ha repartit el menjar sobrant per acabar fent una reunió on s'ha discutit sobre la possibilitat de fer un altre dia de Food Not Bombs a la setmana. Els voluntaris estàven d'acord en que són prou gent involucrada com per fer dos grups i el més destacat, que hi ha prou menjar, massa menjar per una sola servida de Food Not Boms a la setmana així que per aprofitar-la volen compartir-la una mica més del que ho fan fins ara i organitzar dos Food Not Bombs a la setmana a Brisbane. Quan la reunió ja estava més calmada, Aleisha o Teabag, m'ha començat a mostrar personalment què és exactament l'acroyoga i és increïble!! I just en aquest moment, quan jo estava relaxada al revés, ha aparegut la Tabitha!! Una amiga d'aquí de Brisbane que vaig conèixer a Malaysia i que després de una setmana primer i ara aquestes dues últimes setmanes aquí encara no havia vist.  
Al cap d'una estona, tota la feina de Food Not Bombs del dia estava feta i ha arribat el moment de tancar portes de la casa, així que uns quants em ens traslladat a Turnstyle. Ange, amb la bmx, portava costa avall la Tabitha  i costa amunt aquesta última corria fins que així hem arribat a Turnstyle, on ha anat acabant el dia envoltat de gent molt maca tot compartint l'últim te, la última kombutxa del dia, música, patates fregides (dels contenidors) i més xerrera. Ara toca dormir! Bona nit!!

 

Brisbane

2010-08-18T01:18:00.000+10:00

Bé, aquí estic altre cop. A Austràlia. Que per què? Jo també m'ho pregunto, potser per la gent que he anat coneixent en aquest camí? No ho sé... ja trobaré la resposta més endavant supòs... simplement les circumstàncies em van portar cap aquí... jo de fet anava direcció New Zealand... i encara hi sóc en aquesta direcció que tot arriba en aquesta vida! Però estant a Malaysia un amic ens va oferir, a en Mamoo i a mi, una camper van!! I més exactament el Love Bus Van!! Així que amb en Mamoo vam decidit aturar-nos a Austràlia de camí a New Zealand.

Però ara les coses han canviat, han seguit el seu camí. Vam fer recerca, amb missió inclosa, del Love bus, sense obtenir prou pistes de la seva localització fins que va ser massa tard. Què s'entén per massa tard? Doncs haver fet el camí d'uns 2000 kms fins vora on és la furgoneta sense trobar-la, quedar-nos literalment sense un duro i acabar amb la relació que tant sobtadament havia començat amb en Mamoo. Sí, aquí hi ha històries per explicar, ho sé, potser les llegireu, potser les sentireu o potser les haureu d'imaginar, tot depèn de mi i de tu!

De moment, eso! Austràlia! El dia d'avui ha estat genial! I el cap de setmana passat va estar al mateix nivell. Vaig en ordre... El passat dijous vaig començar a Cameraquip. Vaig començar les pràctiques de càmera amb en Matthew, el noi que té la empresa que lloga material de càmera de cine a Brisbane i que molt amablement s'ho curra i m'ensenya tot allò que encara no sé, que de moment és bastant! Doncs bé, el dijous va ser bàsicament encarregar-me de netejar caixes traient restes d'etiquetes. Però jo ben feliç, era lliure d'obrir les caixes així que no en vaig deixar ni una per obrir! Mmmm!! Càmeres, objectius, magazines... tot un món per descobrir i aprendre! i en anglès! I allà em vaig quedar, vist però sense la informació que tant anhelo.

Així va arribar el dissabte a la nit, perquè el divendres en Matthew estava massa ocupat per tenir-me per allà en mig, i amb la Kat i en Denzol vam anar a la festa dels amics de la Kat, que viuen a tres cases d'uns altres amics meus (curiositat). La festa, em va encantar. Jo la descriuria tranquil·la però animada, de les que m'agraden. (Com em deia avui en Michael, potser ens estem fent grans!). La música variada, amb possibilitat de parlar i amb gent ballant a estones. La casa currada, típica australiana, a tocar del riu, amb el foc a la part del davant i a dins, al livingroom, menjar, mmm!! menjar que a mida que anava apareixent gent anava augmentant. Primer torradetes amb formatges, olivetes, algunes chips, de sobte mmm!! un curry deliciós cuinat amb coconut milk (te hubiera encantado mami!!), i pastissos, de xocolatadaaaa, de pera, brownies, hapcookies.s... i, of course (està clar), entre tot això gent estupenda. Gent amb molt bona energia! Goso a anomenar-ne alguns... Philip, Leslie, James, Hanaleki (uix, no recordo el seu nom exactament era alguna cosa així), Sara, Nati, Aleisha, un parell de John, Yuri, Ferridum i altres més que no sóc capaç de recordar. Vaig tornar a casa ben feliç, i no per les cookies!

I amb això i una mica més ha arribat el dimarts, el següent dia que m'han volgut a Cameraquip. I avui, fantàstic. En Matthew, a primera hora m'ha preguntat, 'what do you want to learn?' (que vols aprendre?) i la meva resposta immediata ha estat, 'everything!' (tot) amb el que he obtingut un 'I can't teach you evetything today!' (no et puc ensenyar tot avui), així que he proposat començar per el nom de les coses, aquests tecnicismes que em fan suar al ser en anglès!! Així que a partir d'una paraula desenvolupàvem un tema i jo m'obria a un nou món descobrint com funciona el shutter a una càmera de cinema, el món de les gates i els diferents aspectes que podem obtenir amb els ground glasses, cosetes sobre els trípodes... mmm!! Que feliç que he arribat a casa!

Així que ja veieu, ara em ve de gust quedar-me per aquí una temporadeta, a Brisbane, compartint la vida, la casa, els sopars, la neteja, els riures, els parlar... vamos, un tot amb els amics, l'Aleisha, en Michael, en Pauley, l'Enma i la resta que van i venen per la casa, en TurnStyle. Estaria bé que us expliques que es cou en aquesta casa que és molt interessant... aviam si pot ser... i de moment, dir-vos que la temporadeta aquí s'acabarà amb la temporada a Australiana, com a mínim per aquest cop, el 8 de setembre com a màxim, que és quan la meva vida s'acaba. D'aquí a troba-me amb la meva mare. Yujuuu!!

Petons for everybody!

La pregunta del milió?

2010-08-14T01:43:00.000+10:00

Em cauen llàgrimes en parlar pel xat amb en François! Sí! Perquè són aquests sentiments els que últimament m'envaeixen fent-me pensar de tornar. Enyoro la meva gent! Enyoro tenir amistats per més d'una curta temporada! Enyoro aquesta confiança, aquesta tranquil·litat, aquesta compenetració i aquest sentiment de bona amistat. Però aquesta sensació no és constant en el meu dia a dia, així que sí, encara vull continuar una mica més.

Em preguntava ahir un amic per què no torno. Fa... 641 dies que estic de viatge, un any i nou mesos! I la resposta la vaig pensar... ara estic en un moment en que a més d'enyorar molt a la meva gent, estic cansada de l'anglès, o més ben dit, de no poder-me comunicar tranquil·lament, d'haver d'escoltar atentament tot el temps, d'expressar-me amb frases més o menys senzilles, de no entendre totes les paraules de totes les frases i estic cansada de pensar en anglès!! Sí, és positiu per mi, per el meu anglès i per tot el que això comporta, però no tinc descans. Des que m'aixeco fins que dic 'good night, sweet dreams' la meva vida és en anglès... but, a pesar d'això, sé que he après molt i sé que encara puc aprendre més, i així ho vull. M'he trobat en situacions de les que he hagut d'aprendre, de les que he aprés. He conegut a gent encantadora que m'ha ensenyat sense adonar-se'n o guiant-me conscientment en el meu camí i això m'ha agradat i vull que encara succeeixi una mica més. La gent, el que puc aprendre de la vida, dels altres i de mi mateixa és allò important per mi. I no, sento que no seria el mateix si segueixo camí a Barcelona, no és el mateix estil de vida, no passen les mateixes situacions i ara per ara, no sabria quin estil de vida voldria agafar a Barcelona. :)

M'agrada la vida que porto ara! Encara hi ha camí per recórrer, i jo encantada que m'acompanyeu, així que fins ara! Una abraçada a tots!!

Somriure

2010-08-02T01:42:00.000+10:00

En penjar la trucada el meu somriure encara dura per uns minuts, no el puc treure de la meva expressió. Ningú el veu, però jo el rebo! Mmmm! No hi ha gaires coses millors que fer una vidoeonferència, q sona molt sofisticat però ja no, amb una de les millors amigues. Hem faltava, ens faltàvem l'una de l'altra! Mm! quina ricura! quin plaer parlar amb aquesta confiança, parlar en català (el que recordem :) i quina ricura Roser! Joo!! com t'estimo i com t'enyoro!! Em fas ben feliç escoltante, escoltant el teu riure! I ja no et dic quan m'expliques ho feliç que ets i ho bé que et van les coses! Segueix així campiona, que la direcció és ben bona! (rodolí) I és clar, jo també et vull veure, abraçar-te, tocar-te, olorar-te, mmm!! inconfusible olor! però aquí estem les dues fent les nostres aventures i gaudint-les amb l'inconvenient, que ens separen uns quants quilometres y 9 hores de diferència. Però un dia d'aquests ens trobem pels móns, alright?
T'estimo nena meva! sigues feliç i endavant! que tot rutlla!!!i tot és bonic!

Gracies!

2010-07-28T13:57:00.001+10:00

Donar les gracies es tan sols polite? Es una mera educacio?

Dar las gracias es solamente una formalidad?

It's to thank a mere formality?

Decisions ja preses, mai por!

2010-07-28T13:53:00.001+10:00

Es bonic saber que la vida em va ensenyant en el moment en que ho necessito. Sento que quan no se aprendre allo que en vol ensenyar, la vida mateixa m'agafa un mirall i me'l col.loca de tal manera que em puc veure reflexada (?) i adonar-me'n, aprendre. I no tan sols aixo, tambe he tingut paraules sabies que m'han explicat que allo que acabo d'aprendre es tal i com ho he apres.

Gracies per l'arracada!

Sensacions

2010-07-17T16:38:00.000+10:00

Fred, brr!!

El fum que trec sense fumar.

Les mans fredes.

El moc que raja.

Un abric.

El fred quan apaguem l'estufa perquè fa massa calor.

Algú que arriba o se'n va amb barret i altres incisos de que fora fa fred!

L'aigua freda de l'aixeta.

Els mitjons als peus.

La manta que tinc a la cadira.

Tancar les portes.

L'estufa.

La dutxa d'aigua calenta.

Vestir tècnica ceba i obrir tres cremalleres en entrar a interior.

Austràlia, tiu!!

La olor australiana en travessar la porta de l'aeroport.

El cel australià.

Els australians.

L'accent australià.

El fred.

L'arquitectura de les cases.

Els bitllets com de plàstic amb finestres.

La moneda de cinquanta cèntims i la de dos dòlars.

L'aigua calenta!

La netedat dels lavabos.

Conduir per l'esquerra.

Les normes.

Els semàfors sorollosos.

Els vianant vermell que fa panpallugues.

Melbourne, uau!

Els amics.

Els tranvies.

Les bicicletes.

La multitud de galeries.

Els rat-penats gegants volant a la nit.

Les cases.

Els arbres al carrer.

Time Square.

Melbourne Bicycle Share que vindria a ser el bicing de Melbourne.

Escrits perduts

2010-07-17T16:33:00.000+10:00

Melbourne... welcome back!

Són moltes les emocions que he, que estic patint en les últimes... 26 hores!! De Kuala Lumpur a Melbourne. Dels 28 graus als 8 graus. D'uns amics a uns altres que sense saber-ho estan connectats.

'El món és un mocador i nosaltres som els mocs!!'

Intento transmetre totes aquestes grans emocions en ordre, perquè us les feu vostres una miqueta també.

Vol, mmm!! - M'encanta volar! Kuala Lumpur, Malaysia – Melbourne, Austràlia! Nit volant. Curta nit. Dia de transició. Llarg dia, encantador dia. Nit, dormint-la a intervals, no llibres, no musica, no ordinador. Menjar una mica, omplir el full d'immigració, xerrar, dormir. Dormir vora la finestra. La finestra amb la persiana tancada, consell de les hostesses, anem en busca del dia. No em puc estar cada cop que obro els ulls d'obrir també la finestra. Veig la nit, les estrelles. Torno a tancar la persiana. Tanco els ulls. Obro les persianes, les meves i la de l'avió, i veig la nit amb les estrelles. Tanco les persianes. Obro els ulls, uau! Un Sol radiant, realment radiant! No el puc mirar i la son en venç. Torno a obrir persianes. Uau! El Sol és més amunt i ara hi puc veure clar. El Sol és aquí o nosaltres som al Sol? Estem a la mateixa alçada. Mmmm!! Veig terra, allà abaix! És com una maqueta en tres dimensions. Només una terra salvatge, una terra sense explorar, una terra marró amb el seu relleu i les seves línies. Moment per treure la càmera i per moure's de seient, que m'ha tornat a tocar l'ala! En Mamoo segueix dormint.

Fred, brr!! - Toquem el vidre del finger, just en baixar de l'avió. És fred!

Immigració, grr! - Xop! Ens posen el segell a en Mamoo i a mi junts. Passem a l'altra banda de la caseta i comença una sessió de preguntes i respostes. Ho tenim clar, ho hem parlat. Només veritats, només dir el que ens interessa que sàpiguen. Ens revisen la motxilla, ens busquen restes de narcòtics i alguna de les meves targetes dona positiu, però cap problema. Tot rutlla. Sortim de l'aeroport i respirem. Uau! És realment aire Australià, el puc reconèixer. Ja he estat aquí.

Friendship - Amistat

2010-07-14T19:21:00.000+10:00

Aix! Com trobo a faltar els meus amics, la meva gent!   

Ho he dit en algun altre moment, amb una de les coses que em quedo d'aquesta la meva aventurilla és la gent que he anat coneixent. I sí, dic la gent. Alguns s'han fet els meus amics, altres simplement han passat pel meu camí mostrant-me allò que he pogut veure. És realment estranya la sensació que aquestes amistats han deixat en mi. Amics amb els que hem compartit moments, situacions i en la majoria fins i tot amics. Amics que ara ja no estan amb mi. Amics que em passen pel cap de tant en tant. Amics que a vegades em costa recordar el seu nom. Amics que quan vaig conèixer sabia, sabíem que un dia ens separaríem i aquí estem, separats. Ara ens queda el recurs de l'Internet, però no és el mateix. A quants d'aquests tornaré a veure algun dia? M'agradaria ara estar compartint moments amb ells, m'agradaria tenir-los a una trucada de telèfon i una trobada al bar de la plaça. Però no. Aquí estic, amb els amics d'ara, amics que vaig conèixer mesos enrere (és la sort de fer voltes per la mateixa zona) però amb cap amistat profunda. Es necessita un mínim de temps per conèixer a algú, temps que els backpackers no tenim. Bé, supos que hi ha diferents nivells d'amistat i bé, no estic mai sola, sempre tinc amics.

Un dia us truco i quedem a la Virreina per fer un teecito, ok? Us enyoro! Muuuuuak!

Una charla en casa

2010-07-14T19:15:00.002+10:00

Que es el amor Jordi? Sentir mariposas volando dentro dentro de mi cuando estoy cerca de la persona, o cuando está lejos y pienso en él? Entenderse sin palabras? Compartir gustos? Dar? Recibir? Confianza? Sinceridad? Compenetración? Comunicación? Tolerancia? Equilibrio?...

He observat darrerament que les parelles no són perfectes, una part és un desastre en l'ordre, però l'altre ho és una mica també, una part d'una altra parella s'emborratxa bastant amb ell que fuma però sempre podent cuidar de la estimada borratxa. Les parelles no són perfectes però es compenetren. On un falta, hi ha l'altre... però mantenint un equilibri, sent raonables o no, això és el món de les parelles.

Es obvi, que aquell hom que nosaltres volem per nosaltres, no existeix. Aquella persona somiada, potser fins i tot tastada, que nosaltres tenim 'Porque todo el mundo tiene dentro suyo su chica o su chico' no és com nosaltres imaginem, perquè tothom som persones i hem de prendre les nostres decisions que no son sempre les mateixes, així que l'home perfecte no existeix. Així és doncs que podem optar a buscar una bona aproximació, més ben dit, un clon, de la nostra perfecta parella. Ara és...

com saber quin és el clon per nosaltres?

Se sap

Una més de les antigues

2010-06-09T06:05:00.001+10:00

Mother Falls (second version)

2010-06-09T06:04:00.000+10:00

Yesterday, from Magick River we went to the Mother Falls. We means Mary, her niece Nancy, Vicky, Tabitha, Mamoo and me. The trekking, if I can say trekking to 40 minutes walking into the jungle crossing the river, was so nice!

The nature is so interesting! The shapes, the colors, the smells, the texture... the trees are incredible and huge! the plants are amazing! What a ingenious shapes nature is creating to grow, to protect, to procreate!! Mmm, can you imagine? Alright, now it's the moment to show pictures... but ejem! I'm sorry!! I don't have any. I wanted enjoy the moment and not be worried about the camera. Well, then you can imagine, sure!... amazing path into the jungle!

Inside this amazing path, the nature has offered to Mamoo and me a demonstration of a giant beetle flying around us, I started to follow it and behind a few leaves i could see.. uuuaaauu!! Mother falls!! Amazing water falling from the mountain, making strong noise, weird wind and beautiful view!Two or I would like to say two and half waterfalls were in front of us with a small lake, big rocks and some local tourist inside the lake too :( Mary, that she knows the place, told us that from the top of the waterfall, which one we couldn't see, is possible see another three more waterfalls! For another day.

After checking the waterfall quickly Tabitha and me said 'we have to go in!'... don't be worry, it looks scarier than what it is... or not! Mmm... The water is not really cold, it's fresh. I can just walk in the lake, small climb and I'm close to the strong water! I can feel it really close to us!! Feeling the power for a few minutes... imagine... we were inside a big hole on a big rock which it looked like it was made from the water falling, with a lot of water on the bottom moving around in all directions with strong power, listening to the strong sound and listening and feeling the wind. Mmmm!! From there I jumped into the bottom of the waterfall, just at the end and uop! Estel·la disappeared into the waterfall for a while... funny and really pressure!! Ok, time to go out... one minute Tabitha was in front of me... until her curiosity made her disappear over the edge!! absorbed into the waterfall!! I couldn't do nothing more than wait for which I felt like a long seconds for Tabitha return to the surface of the small lake... she was a bit impacted but perfectly ok..and me I had temptations to try follow her but at the end I jumped more safely.

Well, the way back into this sweet huge jungle was under the rain but no problem because after this active day we had a relaxed and friendly dinner/meeting at Mary's home with Mary's roast chicken and tomato salad and Mamoo-Estel·la noodles. Nyamii!!

It feels good do something! Be active and share nice moments with a good friends!! Thanks to all of you guys!!

The ice cream in Malaysia has a simple technique. Pull down the wrapper, without taking it off and eat the ice cream from the stick, so it will drip into the wrapper around the bottom of the stick. Like this your hands will be clean and you can always eat whatever you've been dropped before! Enjoy ice creams, enjoy the life!!

See you soon!! I miss youuuu!!!

O sóc jo la que encara s'està coent...

2010-06-09T04:32:00.000+10:00

Aquest post el faig en català. I'm going to write this post in catalan, I need it!

No se ni per on començar. Potser puc dir que sóc una mica desastre... tan se val si sóc a casa o a uns quants milers de quilòmetres, supos que segueixo essent jo. I qui és jo? Gran pregunta. Cal que em posi filosòfica?? Goyo, perdona'm però ara em fa una mica de mandra ser filosòfica... Tot va genial, no us preocupeu. Simplement són aquelles coses que em proposo fer i o les faig al darrer moment o les acabo no fent... i tinc uns quants exemples... això no pot ser així, no hauria de seguir així!! Diríem allò de 'es que no tinc temps' però no sé si m'ho acceptaríeu, i no és veritat, of course! Sóc mandrosa, a vegades més del que voldria... ja està fet, he tingut el pensament de vinga, des d'ara canvio, si em proposo fer quelcom, intentar no deixar-ho per l'últim dia... ser constant amb alguna cosa. Amb això que sóc de viatge no faig res massa en concret. Tinc cosetes a fer, però les deixo a dins, serà que s'estan coent?

Moment gelat...

2010-05-07T04:23:00.001+10:00

Eat ice creams in Malaysia it's not the same that in Barcelona... there is an unknown technique for european people, i think it... who guess the technique?

Thanks Mery for the ice creams and thanks Mamoo for the technique!

Love bus at the Magick River

2010-05-07T03:54:00.000+10:00

Here we are, in Magick River, is the last night for us, at least for this time. This morning everybody wanted leave but tonight everybody is here and arrived new part of the family. This is the life in Magick River, people with not many plans... now it's the moment for live without know what to do exactly in a couple of days... mmm!!

Tonight in the Bamboo Palace we are ten, like the first night that i discovered this magick paradise. I've been here with 18 people in two times, now and a month ago. Both moments are so nice and so different... meet other time the family and I realize that always is growing up and everyday we can meet little bit more each other!

Tonight we ate the delicious food that Antares and Mery cooked it, mmm!! Delicious vegetables and pork!! Nyamii!! Terima kasih!! Thank you!

Always happy to going back for enjoy with Antares, Mery, Anor, Ahau and the rest of the family!! This times Love Bus...

Thanks family!! Place to going back... and take a swim in the river, that of course here is a river too!!

Estel·la

Jo sempre ho dic...

2010-05-03T17:26:00.001+10:00

Just after put the last post, i read an email from Mireia where she said that maybe she will not be in Hong Kong when we're planning arrive there. Ok. Now it's a crazy idea... make this hitchhiking without money and for the end won't see Mireia... not, not possible... I think it's happen for one simple reason, we wanna start our own adventurilla but the crazy idea was mine not our then, from the moment it is our adventurilla we have to do our plans, not my plans. Let's see when we make a crazy hitchhiking trip...

Now we have to decide what we wanna do... we need make money early... we're thinking on the way... we'll tell you day by day, like us we'll know our plans day by day... next movement, Magick River, with Antares and family, Mery and everybody who will be in there!!! Have a look... http://magickriver.blogspot.com/ o http://www.magickriver.net/

Petons from both of us to all of you!!

Things to buy for our blog: card reader, the last one was burnt... :)- because i wanna put pictures from yesteday...

our english is improving...

el gust de la llunA

2010-05-02T21:23:00.000+10:00

I'm listening Mamoo singing dolçament amb una guitarra de color verd... per qué últimament totes les guitarres que li cauen a les mans són verdes...?

Aquest xicot que ara canta des del cor amb una veu encantadora, sense ser aquesta la seva especialització, puc afirmar que és tot un artista. El seu cos és l'eina que utilitza per mostrar el que sent, for kill the beat com ell diu, que ve a ser, matar el ritme i ens mostra els seu estil tan especial en ballar breakdance i popping. Tot un plaer veure'l en moviment. Però aquí no s'acaba la seva ànima d'artista, amb el llapis també fa un bon paper, draw portraits, vamos que dibuixa retrats i molt aconseguits.

Des de fa uns dies que em decidit que continuem junts la meva aventurilla, així que ara formem un equip. La següent etapa d'aquesta la nostra aventurilla és organitzar el que necessitem i començar a somriure amb el polze cap a munt... sisi, comencem una ruta de hitchhiking (autostop) des de Malaysia passant per Thailand, Cambodia, Laos i Xina per arribar a Hong Kong i... txan, txan!! visitar la Mireiaaaa!!! Nena, que arribeeeeem!!

i després la idea és d'allà saltar cap a Australia, on encara està per veure on aterrem... i les aventures que ens esperen...

bé doncs, a partir d'ara les històries les explicarem a dos veus. I ja us puc dir que aquí tots dos esperem qualsevol consell que ens vulgueu donar per aquesta crazy idea!

Ubicació del moment, sofà de Le Village, Kuala Lumpur, Malaysia, Sud Est Asiàtic, Àsia, la Terra, Sistema Solar... amb propera parada inmediata el rooftop de l'Oasis.

Salut xente!

Promeses pel blog: translate this post i més constància, entre d'altres :)

Petons, petonassos, kisses, besos, besitos, besazos, cium-cium

I want to be in Crash!

2010-04-02T14:17:00.000+10:00

Crash doesn’t exist anymore. It arrive to the end, to the crash... tonight nobody of us will sleep in there. I’m back to Le Village, China Town, Kuala Lumpur (KL). It is different, will not be the same without crash. Will not be the same without Jo and Lydia, and Ted, and Nabila, and Joff. I’ll will miss them... i miss them already. Otherwise, i took with me Ank and Andre and now we are sharing a room a fifty meters of Crash, in Le Village.
Ok, i will tell you the story... Jo and Lydia are a couple that, after had lived in Le Village for around a year, decided to start their own business, a guesthouse Crash. Month ago i arrived for the first time to Crash after had opened during three weeks. Quickly i felt really good, comfortable. Was like be in Aulestia i Pijoan!! I miss you guys!! But now... after a month i went back and looked the things alright, at least enough for the moment, but today i went out to take my food and when i went back to Crash was the end... we, not only the guest, the owners too and with them all their stuffs and the things that they are interesting in keep it for the next project had to leave immediately, they after three hours and half they already out. They sold it, they couldn’t do anymore than sold it. But, ok, Crash was a sketch, was some practice because Crash was good, good people, good atmosphere, and have to be a Crash in KL, then, guys, will be a new project, am i alright?

Kisses Crash people!
Good look for the next... Crash?!
Take care sister and brother! See you soon!

The entrance

The restaurant restaurant

In the restaurant

The barbacoe the first night, just i came back from Australia

View from the top

A moment

Inside

Me inside too

In the kitchen

The dorm

A guest, Pambo

Jo

The top, the roof top

Recomendación cinematográfica desde KL

2010-03-31T20:00:00.000+10:00

The Darjeeling limited by Wes Anderson with Owen Wilson, Andrien Brody and Jason Schwartzman

Un placer viajar en esta película, subir a un tren por la India, acompañando a estos tres hermanos en su curioso viaje y ver como la amistad que los une se va creando con cada momento vivido. Además de la historia, hay muy buena luz y buenos planos, en bonitos lugares. Los actores juegan un buen papel así que no perdéis nada por verla, os la recomiendo.

Otras películas vistas últimamente...

Nim's Island by Mark Levin & Jennifer Flackett with Abigail Breslin, Jodie Foster and Gerard Butler.

Nada del otro mundo. Entretenida.

Wall·e by Disney's - PIXAR

Me ha decepcionado un poco. Al principio un aburrimiento, tierno pero demasiado largo. Al final se pone interesante pero deja una sensación de que lo que viene después no va a ir bien.

Ja esta aquí, ja ha arribat...

2010-03-30T02:21:00.000+10:00

Be, família, catalans, espanyols ja la tenim!! Ja ha arribat la visa de treball en vacances per Nova Zelanda. És una bogeria. Ara m’estava llegint els requisits que demanen, i ja no ens fixem en el tema health, i deu ni do. Si ho segueixo al peu de la lletra no entro, però ja m'ho fare venir bé… de primeres tinc dilema amb el passaport… potser serà easy fer-me’n un de nou. Aviam que m’expliquen a la embassy d’Espanya. Demà ja tinc dos llocs on anar.

Explico. A partir del 20 del mes vinent s'obre el plaç per poder sol·licitar aquest tipus de visa. Al ser el primer any, espero que sigui per aquesta raó, poden gaudir d'aquesta visa 200 espanyols. Així, que jo ja m'estic preparant i fent recerca del que necessito i el que em demanen i com els hi ho puc donar. Sí, sí, tinc ganes de passar-m'hi una temporadeta per aquelles latituds, i ja sé amb qui compartir algun teecito i aquestes coses que es poden compartir... així que res, aquest 19 d'abril, dilluns, penseu moooooolt, mooolt i moooolt en mi, estaré prement el botó!!!

Una abraçada submarina xente!!

En breu, alguna història i fotikus... ja va essent hora...

CCAM - CCOM - CSEM – CEIM

2010-03-28T02:09:00.001+10:00

This blog is still under construction... is the begining, step by step will have more things. I wanna write sometimes in catalan, that it's my mother language, sometimes in spanish and in english, that i'll improve every day. I'll try to do the best!...

Vull comunicar-me un miqueta amb tothom així que a vegades el blog no serà només en català... ja facilitare un traductor ben a mà... si algu te idees, sino jo ficaré el del google... ho farè el millor possible!

Pues eso, quiero comunicarme con todos vosotros asi que lo vamos ha hacer... que no haya barreras... lo haré lo mejor que pueda!

See you guys!! Ens veiem!! Nos vemos!! Jumpa Lagi!!

Les meves pestanyes obertes al safari... blogs...

2010-03-28T01:47:00.000+10:00

'Pasen i vean...' un passeig com per terres Thailandeses

http://osllevoenlamochila.blogspot.com/

'L'Espiell' tot allò que vulgueu saber sobre terres catalanes i la seva gent

http://lespiell.blogspot.com/

'Nuus'.. poesia i alguna reivindicació

http://somnuus.blogspot.com/

'Un de roig'... reinvindicacions

http://underoig.blogspot.com/

'Empezando de nuevo' com be diu el titol, comença de nou, però aquí encara trobem el perquè comença de nou, aventures per Africa, resumint.

http://hyban77.blogspot.com/

'La Tienda de Bombillas' cosetes curioses...

http://tverd.blogspot.com/

artista cinematografic...

http://grippaux.blogspot.com/

'Pessblaut' aventura a bord d'un veler construït fa 50 anys des d'aigues New Zenlandeses fins aigües Noruegues, us feu la ruta? (blog en angles - english blog)

http://pessblaut.blogspot.com/

aquí són recomanacions... gaudiu-les!!

HE CAN'T DO ANYTHING ELSE MORE THAN LAUGHING

2010-03-26T19:12:00.000+10:00

Després de vint-i-quatre hores de trasllat dins la meva vida nòmada, arribo a Kuala Lumpur. Allà m'esperen els meus amics. En Din, que surt corrents de la cuina del restaurant per saludar-me, up stairs, en Jo i la Lydia, que m'han preparat una habitació per mi i per la meva mare a la seva nova i lovely ghesthouse Crash. Gràcies cracks! Bé, als cinc minuts de tot això ja estàvem compartim el porret que em tenien preparat i fem un breu resum de les nostres vides durant aquest últim mes. Mmm!! Més de deu dies sense fumar, m'agrada fer una mica d'stop, així dono corda oberta als somnis...

Avui, 26 de març de 2010 puc contar 500 dies des del 12 de novembre de 2008, que va ser l'últim dia que aquesta catalana va deixar la seva terra per embarcar-se a aquesta la seva aventurilla. Aix!! De tant en tant faig recompte de la gent, sí, és amb la gent amb la que em quedo en tot aquest trajecte dins el camí de la meva vida. No començaré ara a nombrar-los a tots, ja aniran sortint, nos us preocupeu. Però, va, en destaco alguns. L'ordre, el meu propi :) La mare, perquè està aquí dormint a l'habitació i he compartit l'últim més amb ella per aquestes terres. En Jeff, perquè tinc ganes de veure'l; l'Hamka; en Tony per compartit aigües malaies; definetely, la Lydia i en Jo perquè estan asseguts al sofà del meu costat i m'han regalat el puret per aquesta nit; en Marc, per les nostres aventures i la nostra bona connexió. I la Gemma! En Suhaimi i Yussof i ara en Khalid. En Tak, per ser tant punky! La màxima, la Vira, i en Dani, per saltar de terres catalanes a sud asiàtiques en cinc dies. En Pau, que per fi ha penjat les pictures subaquàtiques. En Roberto, Diego i Monica, vaia quatre junts! En Sergi i la Esther, i la collita Spanish people, en Miguel, en Kris, Mario alias Cuerpo... Ui! Mundo Australia... Vincent, Melani, Nadege, Alex, Nadege, Emmanuel, Yukí, Antoine, Paul alias Cuerpo, Giako, Aleisha... Andres... Lovely Steve and his Dolores i un seguit...

Bé xente! A partir d'ara ens trobem per aquí. Sí, sí per les terres o les aigües d'aquestes latituds -com la Clara i l'Albert, que ja pensen les vacances per aquí, o en Boi que ja veuràs en quin bon lloc ens trobarem- i on-line, en aquest el meu nou blog, thenensveimpelsmons. Què com n'estic tant segura? Doncs... perquè tinc una nova joguina, com a dolça nena que encara sóc :) Es diu Tea, una macbook, ben blanqueta ella que m'acompanya des de les últimes hores per Austràlia. Ah! Sorry, sorry! Què com estic tant segura de que ens trobarem per aquestes latituds? Doncs perquè sinó trigarem moooolt a veure'ns. Les coses per aquí, ja ho veieu al paràgraf de dalt, no poden anar millor. Simplement visc aquí i ara. I, amb molta enyorança de tots vosaltres (aquí la insistència en que vingueu), us dic que encara passaran meeeeesos fins que em veieu asseguda a la Virreina fent el meu teecito de sempre. Then, ens veiem pels mons!